Breu història d'un gigoló

Un relat de: Rosalita

En GiGi (G.G), que en realitat es diu Roberto, és un puertoriqueny de vint-i-cinc anys afincat a Catalunya de fa pocs mesos.

És un noi de pell bruna i suau que contrasta amb els seus cabells clars i els seus ulls vivament grisencs. Arrossega una àurea de sexualitat ambigua al seu voltant que fa que pels carrers de Sitges, tant noies com nois aturin uns instants la seqüència de paraules o pensaments en què es trobessin immersos per resseguir aquell cos sensacional envoltat d'una identificable fragància JeanPaulGaultier.

El "nom artístic" el va triar al seu país, quan feia d'acompanyant d'americanes de mitjana edat, riques, de llavis operats i soberanament avorrides de les vides a les que les relegaven els seus marits, que no els dedicaven ni un vespre de diversió. En G.G les duia a fer una copa a San Juan, i elles, desesperades per guanyar-se un pessic d'estima, el convidaven a sopar i li feien regals cars, a voltes fins i tot caríssims. De tornada a l'hotel, si el temps ho permetia, el duien al llit, on en ell, expert amant i coneixedor dels gustos femenins, les despullava lentament, i els estripava la roba interior amb estudiada passió, per dedicar-se als seus cossos amb parsimònia, com un estudiant aplicat, entretenint-se a llepar-los tots els plecs fins que elles s'estremien alliberadorament, i sospiraven el seu nom. Les dones mai van ser fruit dels seus desigs més íntims, però se sentia irremediablement atret per la capacitat femenina d'abandonar-se a les seves carícies, a l'escalada infinita de plaer... aquells ulls entelats i la puresa de la satisfacció final. S'ho mirava amb uns ulls exempts d'implicació, des de la distància que dóna un interès estrictament professional. S'hi dedicava per necessitat, però desconeixia l'abast del plaer, la plenitud sexual. De fet era incapaç de plantejar-se la vida en aquests termes.

A Sitges s'ha introduït al que inicialment li semblava territori profà, i que en ben poc temps ha fet seu. Ha descobert la vida sexual pròpia, la desinhibició dels propis desigs, el plaer com a finalitat i no només com a eina, la satisfacció de la feina ben feta. Es passeja pels locals sabent-se desitjat i desitjant alhora, se sent un privilegiat per poder escollir els clients, i li agrada aterrar als llits dels homes; encara no ha deixat d'admirar-se per la seva simplesa, que li facilita tant les coses.

Aquesta tarda, s'ha assegut a una terrassa a escriure-li una postal al seu germà, que fa d'advocat a un prestigiós bufet de Miami. Després de rumiar com seguir les frases cordials de rigor, escriu: "Querido hermano, yo también he obtenido una promoción laboral".


Comentaris

  • Després...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-07-2008

    ... de la descripció insuperable del 'gigoló', la veritable cara oferta pel 'paio' amb una frase final d'antologia.
    Enhorabona!
    Salut i rebolica!

    PS.- M'ha fet una gràcia enorme, perquè fa una cinquantena d'anys coneixia a Mallorca gent com aqueixa: els 'picadors'.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosalita

Rosalita

10 Relats

25 Comentaris

8144 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una dona de números apassionada de les lletres :)


Els meus petits despropòsits diaris són a:
www.lacoctelera.com/rosalita