Cercador
Sang maresmenca
Un relat de: joandemataro- Compartir:
recorria el front de mar
per sanejar l’esperit.
A la dreta els turons
serpentejaven al cel.
A l’esquerra la mar,
la més bonica de l’any,
la mar calma de l’hivern…
Espill de cel.
Entremig, els barris de Mataró,
la meva ciutat d’acollida,
on milers de persones ,
vivim i morim.
On vingueren avantpassats
a construir llogarets
fent d’aquestes terres
els seus dominis…
I orgullosos les treballaren,
les defensaren,
les compartiren amb nouvinguts,
com compartiren la sang dels seus cors.
Sang maresmenca, com el bon vi,
a cada anyada millor.
El pas dels temps i els avenços
feren més gran el pais
i gent de moltes contrades
s’uniren en un sol himne
tot cantant-lo en català
i brandant una senyera.
Pertànyer a un territori
és tenir identitat,
és preservar els records,
els costums i tradicions,
és honorar els passats,
és enfortir les arrels…
És demanar respecte
i els altres respectar.
Comentaris
-
Magnífic![Ofensiu]Materile | 31-01-2011 | Valoració: 10
Ja ho saps, Joan; m'encanta la teva expressivitat vital i al mateix temps amb el grau de senzillesa justa. Em sento transportada per la teva maestria; aquest mar que tan bé defineixes m'ajuda a escombrar la meva ànima.
Gràcies, Joan!!!!
Una abraçada,
Materile
-
La terra, és la terra[Ofensiu]joanalvol | 30-01-2011 | Valoració: 10
Estimem tant els racons del nostre tros, que sembla que no hi hagi més món. Així ha de ser per aquell que estima de debò.
El teu poema desprèn entusiasme
Una abraçada
Joanalvol -
Quina foto més bonica...[Ofensiu]teresa serramia | 30-01-2011
com el teu poema!!
Sense estimar tot el que ens rodeja i ens perfà no hi ha identitat.
Som "un jo" ben definit per tal de poder ser, de veres, "un tu"
petons........identitaris. -
SÓC DEL MASNOU[Ofensiu]Josep Vendrell i Torres | 29-01-2011 | Valoració: 10
Joan, els teus poemes són d'amor a la terra, MOLT BONICS! Et felicito.
El Masnou va neixer de Teia i de Alella, es adir, aquests tres pobles som una sola familia. T'agraeixo el teu comentari OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS.
Josep -
Ser[Ofensiu]Unaquimera | 24-01-2011
Tal com dèiem ahir... avui torno a trobares del títol i fins al final del poema, altres mots brevíssims però carregats de significats, portadors de continguts personals, vincles amb imatges i símbols: sang, mar, cel, any, cor, vi, temps, més, gran, gent, sol, ... ser!
En segons quins moment, unes Dosis mínimes poden ser més que suficient!
T’envio una abraçada respectuosa,
Unaquimera
-
Visca el Maresme[Ofensiu]Joan G. Pons | 24-01-2011 | Valoració: 10
Relat que m'ha fet pessigoles per la pell, la meva pell.
Estimo la mar, m'agrada anomenar-la en femení. I sempre sento la seva força sanadora.
I tot el que expliques del teu entorn... felicitats i ho comparteixo, Joan.
Valoració mitja: 10
