S'acaba l'any

Em trec de la butxaca un paperet que vaig escriure fa molts anys, la víspera de reis de l'any 1974 i que ara torno a rellegir. Davant meu veig els cartells corresponents als dies que queden per acabar l'any. Es troben tots ells ben alineats, un darrera l'altre, avui davant meu, demà, una mica més enllà, i després demà passat, i l'altre, i així successivament fins a l'últim que encara puc distingir i diu "31 de desembre".

La carretera s'acaba en aquell darrer cartell i ja falta poc per arribar-hi. Si me n'hi vaig corrent probablement arribi abans d'hora. No ho faré perquè diuen que quant més de pressa vas per la vida més aviat se t'acaba. Jo vull aprofitar més els dies que queden i n'he pensat una de molt bona.

Acabo de girar cua en direcció a ahir. És fantàstic! Acabo de descobrir que qualsevol temps passat és millor. Sí! Ara vaig recorrent la meva joventut i sobretot la infantesa. M'hi passaré dies, setmanes, anys allà! És el millor moment de la història! Ja torno a ser un nen!

Aquesta tarda sortiré amb els pares a veure passar els Reis Mags per davant de l'ajuntament de Badalona. Estic molt nerviós perquè demà tindré els regals! Demà és el dia de reis! Vull recordar sempre aquest moment i he pensat escriure en un paper l'emoció que ara sento. Això és el que posaré

"Vull que aquest moment no s'acabi mai. Sóc molt feliç! 5 de gener de 1974"