sabates noves

Un relat de: teresa serramià i samsó

I em perfuma l'oblit d'allò perdut per sempre;
-abandonat camí,aquest per on camino-
i plora, el meu passat, present absent,
mentre l'ara, joiós, estrena el nou avui,
pletòric, radiant;
talment
un nin

amb les sabates noves.

Comentaris

  • feliç[Ofensiu]
    jaumesb | 19-10-2006 | Valoració: 10

    com un nin descalç

    aconsegueixes la bellesa de la nuesa

    em converiré en el teu deixeble