SABATES DE PLASTIC

Plou a gambades curtes
Temeroses
Com fugint dels homes
I de les dones de les sabates
De plàstic.

L'aigua esdevé renec cingle avall
Caiguda lliure i derrota de fang
Que rau immòbil dins un bassal
De tendresa.

En un bót recull l'aigua
El pastor i s'afaita pels bens
Abans d'esquilar-los
I fer-los orfes i posseir-ne
Les filles.

Rústiques llegendes
De munions de gents
Avorrides
Que només trepitgen
La merda de vaca
El dia que es perden

I criden i creuen segurs
Que els helicòpters són seus
I la muntanya els respecta

No fills, no
Les valls i els rius ja hi eren
I, quan moriu, encara
Hi seran per temps
Fins que no resti engruna viva
Del vostre rastre
Insignificant