SABATES DE PLASTIC

Un relat de: Ros Martí
Plou a gambades curtes
Temeroses
Com fugint dels homes
I de les dones de les sabates
De plàstic.

L'aigua esdevé renec cingle avall
Caiguda lliure i derrota de fang
Que rau immòbil dins un bassal
De tendresa.

En un bót recull l'aigua
El pastor i s'afaita pels bens
Abans d'esquilar-los
I fer-los orfes i posseir-ne
Les filles.

Rústiques llegendes
De munions de gents
Avorrides
Que només trepitgen
La merda de vaca
El dia que es perden

I criden i creuen segurs
Que els helicòpters són seus
I la muntanya els respecta

No fills, no
Les valls i els rius ja hi eren
I, quan moriu, encara
Hi seran per temps
Fins que no resti engruna viva
Del vostre rastre
Insignificant

Comentaris

  • un cant [Ofensiu]
    Atlantis | 13-10-2022

    Un cant als pastors i a la muntanya.

    M'agrada especialment l'última estrofa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

52 Relats

137 Comentaris

13124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...