Sa rosa amb sa mà...

Amb una rosa amb sa mà,
tan fàcil començar.
Una nit per arreglar,
això del comiat.

Dos cossos oposats;
quatre ulls encadenats.
Quatre mans jugant ;
dos cossos suant.

Cabells humits,
que fan perdre tots els sentits.
Dos cossos units,
durant tota una nit.

Comença a fer calor.
Aquí, s'hi respira amor.
Dos joves jugant,
dins un llit; suant.

Ja fa estona que ha enfosquit,
tanta, que ja ni és de nit.
El sol comença a sortir;
tu te comences a vestir.
I amb ses mans acariciant,
el meu rostre; trist.

S'ha acabat la nit,
i a tu et toca fugir.
La rosa és damunt el llit,
i deixo anar un sospir.

I ara una espina,
clavada porto al pit,
que sense voler
vas clavar-me aquella nit.

I el record ha quedat
l'amor se n'ha anat
amb tu i la matinada,
d'aquella dolça vetllada.

Tan sols de les nostres mans,
guardo una fotografia,
que amb el pas dels anys
ha anat pudrint-se.

Com la rosa del gerro,
de la tauleta de nit,
la que beso amb delicadesa,
quan ja ha enfosquit.

I avui, vint-i-tres d'abril,
imatges teves tornen,
i amb sa rosa amb sa mà
tant difícil d'oblidar...