Rosa vermella

Un relat de: prudenci

Et volia dir una cosa,
un dia trobí una rosa
i em va recordar a tu
per els seus pètals vermells,
per el seu goig innocent
d´esser penjada a una branca
de una gavarra que esbranca
el cor d´auqell que la veu.
I per les seves espines
tant punxegudes i fines
com era la teva ment.

I em vaig tornar valent
en pensar en aquelles hores
que entre que rius i plores
se t´oblida tot, silent
I mentre me la mirava
altre cop em preguntava
que si jo fos més conscient
potser tindria de veure´t
i amb la mà tranquila treure´t
espines , petals i seny.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    manuekes | 09-08-2007 | Valoració: 10

    molt bo

  • Bonica metàfora[Ofensiu]
    llamp! | 11-05-2007 | Valoració: 9

    El fet de comparar una rosa amb una noia no deixa de ser molt romàntic. Aplaudeixo el teu poema per ser singular i enigmàtic. El vermell és un color passional i com a passional observo aquest poema. Res més lluny de la realitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: