Cercador
rOMantiCIsmE mÈTriC
Un relat de: joandemataro- Compartir:
És enmig de la tempesta,
quan jec xopat d’enyorances,
que m’eixugues el dolor
amb l’escalf de l’abraçada.
2.
És regalant-me la mà
quan em fas alçar la passa,
i a la llum del nou estel
neixen somriures d’albada.
3.
És en mirar-nos de prop,
quan no amaguem la mirada,
que al teu reflexe infinit
trobo la pau dins la calma.
4.
És en l’entrega d’amor,
quan junts bufem a les brases,
que la flama de la vida
crida, i a les pors espanta.
5.
És als ulls dels nostres fills,
quan veig l’espurna oblidada,
que sé del cert que el futur
beurà de la nostra saba
... i és llavors que somric a la vida, i a la mort també.
N.A.- Aquest poema és un intent de posar-me a la pell dels vells poetes romàntics, els quals a més d'expressar els seus sentiments de forma magistral, treballaven amb la dificultat perfeccionista de les normes mètriques... Tot plegat ha estat molt enriquidor, personalment. Desitjo que us agradi. :-)
Comentaris
-
Ara resulta[Ofensiu]Nonna_Carme | 17-12-2012
que , a més a més , també ets "rimaire ".
Un poema dolç sense embafar i musical. molt musical.
M'agradaria saber expressar els meus sentiments envers els altres com ho fas tu, benvolgut Joan.
Tot un plaer de fer la teva coneixença , amic.
Molt bones festes ! Una abraçada per a tu i la teva esposa. -
gràcies gabriel !![Ofensiu]joandemataro | 16-11-2012
ets molt amable, espero poder llegir i comentar aviat els teus poemes per RC !!
rep una abraçada ben cordial !!
joan -
Enriquidor[Ofensiu]Gabriel M. | 15-11-2012
Verdadera i sincerament, amic Joan has estat una gran descoberta per a mi, com a persona i escriptor. Aquest poema t´conté un ritme fresc i un vocabulari enriquidor amb un llenguatge directe.
Felicitats.
Una abraçada.
