Roig Sang

Un relat de: Atticus
Es repeteix el malson. Esta volta és diferent, és més intens i cru. Tan pertorbador i dolorós que pareix real. Sempre és igual, tot està sumit en una foscor on lentament un llum roig, va apartant l'obscuritat per fer-se un lloc i visible en una habitació on abans regnava el dol. El llum, parpelleja com un senyal de perill, tot i eixí, m'atrau com l'olor de la carn en mal estat, als carronyaires. Vaig cap a ell, cada pas em sembla l'últim, la por m'abraça, però, el sofriment m'obliga a continuar. Apareix una porta, baix del llum. És blanca i un retol de lletres roges la decora: “Un monstre per matar a un altre”. Intuïsc què m'espera darrere i no és res bo, tanmateix desitge obrir, viure entre ombres m'està embogint.

No he obert, però sé, qui hi és a dins. Em desperte no estic dormint. Ara és distint, és mitjanit i estic en el carrer. Posseït com un animal famolenc, em menege buscant aliment. Em cremen els ulls m'acoste a un cotxe que hi ha aparcat molt a prop, en l'espill retrovisor em mire i veig com es forma una boirina roja al voltant de les pupil·les.

De sobte un crit de dona arrapa el silenci que embolcalla esta nit maleïda. Veig un llum roig, una porta. Còrrec com un dimoni, d'alguna manera sé de quin carreró ha sortit el crit. Un home està apallissant a una dona. No es pot defendre, està arraconada. El cos s'excita, tremola d'emoció, la ment comença a processar de manera autòmat, la visió del turment que li està infligint a la dona, m'agita i m'esquitxa de sang la ment. Sóc carnisser, recorde que duc un ganivet de la faena en la mà. Camine cap a ells decidit. Quan sóc suficientment prop i per les espatlles degolle a l'home, intenta parlar però les paraules ixen mortes de la seua ferida mortal. Cau agenollat, comence a esquarterar-lo, membre a membre, a un ritme vertiginós. Mire a la dona, és jove, m'observa aterrada, somric. Assaborisc la sang del ganivet.
Òbric la porta, em veig a mi mateix somrient amb malicia en mig d'un bassal de color roig. Roig, sang.

Comentaris

  • Cruel...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 19-11-2013 | Valoració: 10


    Uauuu! Sang a dojo! Gore... gore... gore... El carnisser delectant-se amb la sang. Gaudint del moment, assaborint la circumstància. Cruel. Ben narrat. A les portes de l'abisme.

    A més, amb la delícia de l'accent del Sud del Gran Riu.

    Enhorabona, Atticus.

  • brillant![Ofensiu]
    DomusSilvestre | 19-11-2013 | Valoració: 8

    Inquietant, la imatge de l'home saciat de sang... buf!!! Molt bo! Felicitats. És un plaer?llegir-te!

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Atticus | 17-11-2013

    La veritat és que la nostra llengua és ben rica, plena de matisos, accents, colors (roig/ vermell), però, tots baix un mateix cel. Amb els meus escrits intentaré contribuir per donar-li eixe toc valencià, que, per dir-ho d'alguna manera ràpida, és el català que es parla al meu poble.

  • Terrorífic[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    conte que es mou entre ombres i somni, i ben narrat. Oníric i tenebrós, com demana el concurs. M'ha agradat molt. Els girs de la teva- nostra- llengua li dónen una gran riquesa. Sigues molt benvingut a RC.

    a

  • Gràcies[Ofensiu]
    Atticus | 12-11-2013 | Valoració: 1

    Edgarcotes, és un plaer o millor, és agradable agradar. La nostra llengua és molt rica, encara que molts elements estranys a ella no ho vulguen reconeixer-ho. Bé, a mi igual que a tu també m'atrau tot allò relacionat amb el fantàstic i el terror, contes bruixes i demés. Estic molt agraït per el teu comentari, doncs, escrivia des de fa temps, però no m'atrevia a publicar res...em falta polir molt, per la part ortogràfica i gramatical, però, per esta mateixa raó estem ací, per millorar.
    Vaig a fer un repàs als escrits i et comente.
    Moltes gràcies!!

  • IncreÏble[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 12-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat amb un estil genial encara que m'he hagut de concentrar una mica per entendre't, el dialecte valencià és una mica diferent al meu, però igualment brillant. Encara que la història no sigui del tot original, la manera com m'ho expliques fa que ho obviï. Un gran relat. Et felicito i et desitjo sort en la convocatòria. A pesar que no la necessitaràs ;)
    Edgar

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana