Roig Sang

Es repeteix el malson. Esta volta és diferent, és més intens i cru. Tan pertorbador i dolorós que pareix real. Sempre és igual, tot està sumit en una foscor on lentament un llum roig, va apartant l'obscuritat per fer-se un lloc i visible en una habitació on abans regnava el dol. El llum, parpelleja com un senyal de perill, tot i eixí, m'atrau com l'olor de la carn en mal estat, als carronyaires. Vaig cap a ell, cada pas em sembla l'últim, la por m'abraça, però, el sofriment m'obliga a continuar. Apareix una porta, baix del llum. És blanca i un retol de lletres roges la decora: “Un monstre per matar a un altre”. Intuïsc què m'espera darrere i no és res bo, tanmateix desitge obrir, viure entre ombres m'està embogint.

No he obert, però sé, qui hi és a dins. Em desperte no estic dormint. Ara és distint, és mitjanit i estic en el carrer. Posseït com un animal famolenc, em menege buscant aliment. Em cremen els ulls m'acoste a un cotxe que hi ha aparcat molt a prop, en l'espill retrovisor em mire i veig com es forma una boirina roja al voltant de les pupil·les.

De sobte un crit de dona arrapa el silenci que embolcalla esta nit maleïda. Veig un llum roig, una porta. Còrrec com un dimoni, d'alguna manera sé de quin carreró ha sortit el crit. Un home està apallissant a una dona. No es pot defendre, està arraconada. El cos s'excita, tremola d'emoció, la ment comença a processar de manera autòmat, la visió del turment que li està infligint a la dona, m'agita i m'esquitxa de sang la ment. Sóc carnisser, recorde que duc un ganivet de la faena en la mà. Camine cap a ells decidit. Quan sóc suficientment prop i per les espatlles degolle a l'home, intenta parlar però les paraules ixen mortes de la seua ferida mortal. Cau agenollat, comence a esquarterar-lo, membre a membre, a un ritme vertiginós. Mire a la dona, és jove, m'observa aterrada, somric. Assaborisc la sang del ganivet.
Òbric la porta, em veig a mi mateix somrient amb malicia en mig d'un bassal de color roig. Roig, sang.