rodes, cotxes, fars

jo t'aprecio molt.... És que això de parlar amb el llenguatge escrit és un rotllo perquè porta a molts malsentesos. ja t'he escrit un mail explicant-te el malentès, per mi ets una de lespersones més properes que tind a RC, sempre positiva i divertida, com vols que jo em pugui molestar de res amb tu
t'envio petons entre roses vermelles
joan

saps que passa que al fòrum es pengen tantes coses que el enllaços als reptes queden perduts per l'espai sideral...
clica a l'enllaç de sota i trobaràs els minirelats:

ENLLAÇ: REPTE DE MINIRELATS

Aviat penjaré un nou enllaç cap a l'enllaç ... quin embolic...i dimecres penjaré el post per començar les votacions...
un petonet
joan

Quina meravella de poema ! De lo quotidià en fas denúncia amb paraules dures per despertar els sentits,

I entre mig de tot, aclaparant-nos, hi sura l’amor, “Les mans que s’entrellacen, els llavis que s’aturen damunt d’uns altres llavis, l’espurna que s’encén...” Senzillament preciós!
M'encanta la facilitat que tens de fer poesia de lo més simple i insignificant.

És un gran plaer llegir tot el que escrius, ja em perdonaràs si et comento poc, no és pas per manca de ganes , si no de temps, estic de canvis de domicili!

Moltes gràcies per les teves delicioses paraules,
Espero ens poguem conéixer aviat en alguna trobada.

Una abraçada càlida i sentida,
Núria

Però de temes tan prosaics com poden ser fars, cotxes i semàfors etc... els embolcalles de paraules , tal vegada senzilles , i els converteixes en autèntiques obres d'art.
Una vegada més em trec el barret
No saps la il-lusió que em va fer sentir la teva veu.
Gràcies, gràcies, xatona.

I la pressa s’escola per cadascuna de les escletxes que tenen les nostres façanes, efectivament, i tot ho amara : el pas de qui camina, i la vida sencera que recorrem atropellats i atropellant-nos.

Estic d'acord amb tu, i aquí tens la prova: Nàufrags

Però, per sort, sempre hi ha aquell moment en què un somriure, un mot, un vers, atura el temps... com ara mateix, ara quan et llegeixo i el dia s’encén, i la poesia li guanya la partida al temps: bon dia, poetessa!

T’envio una abraçada encalmada,
Unaquimera

Bon relat. Viure la llibertat, malgrat tot el que escrius.... és viure i veure l'entorn amb un altre dimensió. T'invito a fer experiència.

Quin poema. Amb ritme, quotidià, d'amor, frenètic, de dimecres i dijous. Una pausa en la pressa, que ens atropella .
Poeta , no paris
Avant

Anem massa de pressa, i estem envoltats de soroll. Però sempre hi ha petons, i mans entrellaçades, que fant emmudir la bogeria circumdant.
M'agrada la sonoritat dels teus versos.
Gràcies per animar-me amb els teus comentaris als meus humils poemes, Teresa.
Una abraçada!