Revolta a quatre mans

Hola mar, mar, mar:

He mirat ara el powerpoint. La cançó sona fantàstica, molt ben construïda i musicada. Felicitats a tu i a l'Anna Rispau. Crec que no podien triar cap poema més encertat que aquest per fer la presentació d'ahir.

Una cosa: "arínjol" no em surt al diccionari, en canvi sí "arítjol": m BOT Liana espinosa de la família de les liliàcies (Smilax aspera), dioica, proveïda de circells, de flors groguenques agrupades en ramells i de fruits rodons. Cal esmentar l'arítjol baleàric (Smilax aspera varietat balearica).

Clar que segons el dialecte català, també pot haver-hi variants del mot, per tant no dic res, no fos cas que també fos acceptat el mot "arínjol" com a variant dialèctica. I és que a mi també se m'ha escapat un "inclús" en un dels meus poemes, quan la paraula hauria de ser "inclòs", veig. Per tant, no tot és or el que llueix, tot i que per una lletra, una paraula mal escrita, no posarem el crit al cel. Jo em considero amateur i no em guanyo la vida amb la poesia. Tot i que ara em penso presentar a molts concursos, però d'ara en endavant.

Però pel que fa al redactat de les vostres tankes: Chapeau! Formidable!

Paraules poc conegudes com "esgarip", "asclar", "titil·lar", "esblaimar", "arínjol": Són paraules que he hagut de buscar al diccionari per entendre-les.

El meu català està ple de barbarismes, tot i que m'esforço en millorar-lo, refer-lo i escriure'l el màxim de perfecte que pugui... sempre queden clots que no sé com arreglar o em costa de trobar la paraula idònia.

No obstant, els poetes tenim això: ens agrada utilitzar mots poc habituals, gens comuns i cultes. Perquè la poesia és cultura, són visions molt personals i són conjunts de mots amb sentit i ben ordenats amb la intenció d'arribar a la gent. La poesia també és per les classes populars, i nosaltres som ben populars, ben de casa i del carrer, som gent molt normal i ben disposada a fer-nos valer en el món de la poesia.

Gràcies per aquest delitós poema, em deleixo de llegir les vostres paraules.

I molts records!




llamps i centelles!

Gràcies de tot cor.
No sé perquè rumiem tant buscant criatures fantàstiques quan les tenim al nostre costat, es diuen amics i en aquest cas jo tinc per amiga una fada que lluita pels somnis compartits i els fa realitat.
Serà emocionant sentir la cançó...
I amés ens regala somriures i brisalls.
Petons celebrant el poder de l'amistat.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

Junta de l'ARC

A l'igual que he felicitat a la teva companya de versos, l'Anna, també et faig arribar a tu la meva alegria al veure que hi ha més persones com jo que gaudeixen escrivint tankes i haiku. També per les emocions que traspúen d'aquest poema i pel merecut premi de poesia social i de denúncia.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Sempre hi ha un esgarip
que ens estripa la carn,
els núvols, la boira,
el caliu del sol i l’ombra.

Fuig el vol dels ocells nocturns
i la lluna llaura i sembra
el dia que trobarem i serem
demà quan obrim els ulls.

Prop sempre hi ha un estel,
un cor que batega, un
mar que uneix, la
carícia d’unes llàgrimes...

Són els silencis que
engendren el crit de l’eco
i escriu un poema
en la nostra fragilitat
més profunda, som
tendresa en la brevetat...


Des del far dues abraçades.
onatge

felicitats a les dues. Joan Abellaneda ( Mataró ) | 05-02-2011 | Valoració: 10

per la poesia que us ha unit encara més i pels bells versos que heu compartit amb els altres
abraçades des de mataró
joan

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

Com no podia ser d'una altra manera, aquest és el segon comentari que escric perquè se m'ha esborrat el primer... Si no em passessin aquestes coses ja no seria jo...

Recordo vagament el que et deia...però sí que aquest poema, no té tan sols dues tankes meves i dues de teves, si no que tot ell és un entreteixit de paraules i sentiments teus i meus... No hi ha ous i patates...sinó una bona truita de patates...hehehehe.

Ara seriosament, gràcies per fer realitat aquest somni. Tant de bo es convertís en una revolta de milers de veus i de mans i poguéssim posar la nostra engruna per fer realitat tants i tants somnis dels qui no s'atreveixen ni tan sols a somniar.

Gràcies per la vareta màgica de la teva amistat!!!.

Avui precisament, la nostra amiga maria, ha escrit al seu mur un fragment d'un poema de màrius Torres:

El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
-sempre el somni que precedeix la força!-
("Febrer", Marius Torres)

Que així sigui, que el nostre anhel, precedeixi el coratge, que el somni precedeixi la força.

Mil petons per a tui per als relataires lletraferits, una gran família que té el delit de lluitar amb la paraula per fer realitat moltes utopies.