Rendició

Els mals moments són difícils de superar, i sempre queden engrunes d'aquest temps en què ens hem enfonsat en pous d'inimaginable foscor. Aquesta és la idea primerenca de la lectura del teu poema.

Més enllà, però, hi albiro l'esperança. Una esperança que pren el símbol del far, l'únic element, de tota l'escenografia que ens mostres al llarg del poema, que no queda inservible. Potser, tot just, malmès a causa de les ombres que el tapen i de les ferides de les espases amb què el pas del temps l'ha colpit.

Però ja és això, no? Viure és caminar, és avançar... entre altres moltes definicions que podríem donar, evidentment. I això comporta acumular segons, minuts, dies... anys... temps!... a les nostres espatlles.

No te l'havia llegit, encara, aquest poema. I això que sóc força Salburg-addicte. Però... crec que el títol no és sincer del tot, perquè, insisteixo, al final del poema hi ha un esclat de llum que no permet la total rendició.

Un petó,

LLIBRE

PS.- Per cert... aquesta foto que tens a la biografia... ets tu? Has quedat molt bufona! (hejehejehe...)

Saps que cada dia que llegeixo algun relat teu emb sorprens?M'encanten. Petons.
Camps de Tristor.

Només puc dir tímidament amb les galtes ben vermelles: SUBLIM.

Has demostrat, doncs, una vegada més, que dels sentiments més tristos o més descoratjats, en pot florir la bellesa de les imatges i les paraules.

Més que bo, m'encanta. I el ritme és deliciós.

Una abraçadassa Salz, i gràcies per tot!

m

has usat l'abstracció, la difuminació dels fets, donant importància al paisatge i a les sensacions íntimes... em deixes amb interrogants, només capto aquesta flaire de melangia i uns ulls on s'hi guarda el misteri dels records...
però de nou, poses un títol fantàstic per a coronar l'obra d'art! ets una mestra de la poesia!
una abraçada!

...el mar, la mar!
Tornat de viatges, i per un error informàtic casual, he tingut accés al teu nom i cognoms: G (e) R(a) S (u). No els diré a ningú.
I, encara que poemes en llegeix pocs, m'ha entrat el verí de veure que feies... No està malament, no, xicota. Només n'he fullejat uns quants. Emperò, la coneixença de l'idioma i l'agudesa d'imatges fa que possiblement siga, si no un assidu, sí un lector ocasional.
Salut i rebolica!

salzburg, gràcies pel teu comentari acurat i encoratxador.

M'agrada MOLT aquest poema.És frepant! És una pintura magistral feta amb precisió i amb riquesa de tons contrastats uns amb els altres.

M'agraden molt els incisos que hi fas:

" no hi ha platges", "no hi ha venjança"

"el temps s'escapa"


El final: espases que el temps em clava a la mirada...

Interpreto que el dolor de l'experiència, la reculls per fer-ne BELLESA, poemes d'una gran qualitat. Felicitats Salzburg, i una abraçada!!