RELATSENCATALÀ.COMentem-ho

Hola Jeremies!
Estic observant que últimament hi ha com un "relleu" en els relataires i que van apareixent noms nous amb relats i idees molt bones, com la que has tingut tu. Has encertat de ple en el títol i el contingut m'ha fet reflexionar. Cal parlar, escriure, llegir, SENTIR en la teva llengua. I tu ho has expressat amb molta intensitat i amb moltes ganes. I m'ha agradat molt. És un text fresc, escrit d'una manera senzilla i molt entenedora.
Segueix escrivint, i ja ho veuràs, la família de Relats és gran (grandiosa!) i meravellosa, ho aniràs descobrint.
Espero que t'hi vagis trobant bé, ... i ara una mica de crítica (perquè no et cregis que només et comento per afalagar-te...) Ja sé que et semblarà odiós, pero el text conté alguna falta d'ortografia que estic segura que aniràs corregint... ;-) Espero que no t'ho prenguis malament, a mi m'hauria agradat que m'ho fessin notar, per això he gosat dir-t'ho.
T'haig de confessar que vaig escriure aquest comentari fa dies i que fins avui no he trobat l'estoner-ta per enviar-te'l... Llavors hauria estat més escaient donar-te la benvinguda i felicitar-te pel quadre de Münch que tenies penjat a la biografia.... Encara que han passat uns dies, igualment et dono la benvinguda i una abraçada. Endavant amb l'escriptura (ja veig que ho vas fent...!)

És el que pensem tothom i no acabem de dir mai.

És el que pensem tothom i no acabem de dir mai.

Els éssers humans tenim aquesta facultat de plasmar per escrit el que pensem i és una capacitat genial, estic d'acord. Jo també apunto, escric, penso en paraules escrites en qualsevol moment del dia. A vegades vaig plena de paperets de frases, idees o sentiments que se m'acudeixen en algun moment del dia. Gràcies a tots els que escriviu!

Eis! Hola! A mi al principi també em va costar que em comentèssin, vaig trigar força... (i la veritat és que ara tampoc és que sigui molt comentada, però se'n van rebent).
Hi ha moooltíssima gent que escriu,i cada vegada més. I això fa que cada dia surtin un munt de relats nous, augmentant així la dificultat de llegir-los tots.
El que va molt bé (almenys a mi em va funcionar...) és anar comentant tu als altres i la majoria (no tots...) et responen amb un coment. És com una cadena de favors, jajajaja.

Espero que et vagi bé! I no et desanimis, que al principi sol costar... apa, ciao!!!

Gemm@

Gràcies a tothom per comentar-me! I també per votar-me...
Però encara no m'acabo de sentir a gust aquí. La gent, per anar bé, m'hauria d'escriure més, ja sigui per criticar o per motivar.
Però, de tot cor: Gràcies M. Victoria Lovaina Ruiz, gràcies Conxa Forteza i especialment, ja que el primer de tots és el que m'ha fet més gràcia, gràcies Kispar Fidu!!!!

Totalment d'acord, cal escriure, cal abocar els sentiments en un full en blanc, ja sigui com a teràpia, com a consol, com a forma d'expressió, potser com a fugida fins i tot d'aquest món que ens oprimeix i ens talla les ales.

Com tu dius. lo important és escriure siguin vivències d'ara o del passat com jo sol fer, supos que la gent més major tenim tendència a escriure damunt el passat, perquè aquest no caigui dins l'oblit absolut, i fer reviure persones que un moment donat han estat importants dins la nostra vida o han estat testimoni d'uns temps que ja mai més tornaràn.

una aferrada

Conxa

Primer de tot, dir-te que: Molt bó el títol! M'ha cridat molt l'atenció,i l'he trobat molt encertat.
Pel que fa a l'escrit, tens tota la raó, de que cadascú té una manera diferent de veure les coses, cadascú té el seu propi punt de vista. I ja que tenim la capacitat d'escriure, estaria molt bé que tothom escrivís algun cop, ja sigui molt o poc, per tal de deixar immortalitzats els seus pensaments i les seves maneres de veure les coses.
És veritat que una llengua ens fa estimar la Terra, i que treballar una llengua, ja sigui escrivint-la, llegint-la o parlant-la, ens fa estimar-la.

M'ha agradat el teu relat. He de dir que és el primer que llegeixo (tant teu) com del concurs.
I et dóno el meu vot!