Regals

Un relat de: niqmad

Dissabte 22 de Desembre

17:00
Conscient de que s'apropen les festes i de que encara haig de comprar els regals, agafo la llista on tinc apuntat allò que hauria de comprar. Amb un ràpid cop d'ull, en tinc prou per adonar-me que s'acosta una pesada tarda de dissabte, i davant les poques ganes de pensar, decideixo que l'únic lloc on podré trobar des d'una torradora, fins a una dentadura postissa pel gos dels pares, és un centre comercial. Així doncs, agafo les claus del cotxe i baixo amb l'ascensor tot repassant mentalment la llista de regals: que si una corbata pel nebot de deu anys -sa mare pretén encaminar el nen cap a empresari i no sap com fer-ho-, o bé la nina caganera de la neboda coprofílica, sense descuidar-me el típic joc d'ordinador en què es guanyen més punts com més gent s'atropella amb el cotxe...

17:30
Ocupat amb aquesta tasca estúpida, arribo al cotxe i me'n vaig cap al centre. Trigo una hora de frenètic embús en arribar a l'aparcament del centre comercial, sembla que a milers de desgraciats com jo se'ls ha acudit la mateixa idea a la mateixa hora. Amb la ràbia a punt d'esclatar, descobreixo que no queda cap plaça lliure i em passo mitja hora donant voltes. Al final, quan la histèria ja comença a guanyar terreny a l'autocontrol, veig una dona d'uns cinquanta anys que es dirigeix al seu cotxe per marxar. Decideixo aturar-me al mig del carril tot provocant les ires dels conductors que esperen passar, però a mi no em mou ningú fins que no aparco el cotxe, ni que m'amenacessin amb fer-me escoltar un disc sencer de l'Antonio Machín. Això sí, la dona, abans de treure el cotxe, revisa les seves compres una per una abans de posar-les al maleter, com si no les haguera comprades ella; al cap de deu minuts de revisar la compra, entra el cotxe i marxa tot deixant aquella cobejada plaça. I hi aparco entre insults dels conductors que esperaven passar.

19:00
En arriar a l'entrada del Temple del Consum, el color del meu rostre és tant morat d'ira, que semblo un guarniment -amb cames- de l'arbre de Nadal immens que hi ha a la porta del centre comercial. Davant meu, s'obre l'espectacle més horrible i dantesc que mai se m'havia posat davant dels ulls: files i files de batallons de pares i mares histèrics buscant regals pels seus fills; milícies d'àvies armades amb bastons que actuen com si fossin antidisturbis en una manifestació independentista; venedors amb el seu uniforme de botxí perseguint a qualsevol a qui puguin rentar el cervell per a què es gasti els estalvis en regals inútils... I enmig de tot això, m'armo del valor necessari per a intentar una incursió ràpida en aquest infern caòtic en què la vida d'un ésser humà val menys que un joc de taula.

19:05
Amb els collons per corbata, creuo la línia de caixes registradores i entro en plena zona de guerra. Abans d'arribar a la secció de nines defecadores, ja haig d'esquivar un pare que corre descontrolat tot "provant" el patinet que ha de ser el regal que asseguri que el seu fill fineixi sota les rodes de qualsevol vehicle de ciutat. Continuo buscant regals; la dentadura postissa canina em costa una mica més de trobar, però al final en descobreixo un model dessota del cul d'una dona que ha caigut víctima d'un raspall de dents elèctric amb bateria incorporada; tot seguit em dirigeixo al departament d'electrodomèstics, passant per davant de la zona dedicada als esports, d'on m'escapo -pels pèls- de ser la pilota en un partit de futbol en què les jugadores, són mares histèriques que es barallen per a aconseguir monopatins, bicicletes i altres armes amb rodes, que els seus fills usaran per a anorrear vianants innocents. Al departament d'electrodomèstics, hi agafo la torradora, enmig d'un atac de venedors, que intenten demostrar la qualitat dels seus microones posant-hi un nadó xop a dintre perquè s'assequi davant la mirada horroritzada d'una mare lligada a una taula de planxar.

20:00
Intento dirigir-me vers les caixes registradores, tot esquivant un eixam d'individus enfollits que remenen prestatgeries enmig de convulsions en no trobar els articles desitjats. Ara comprenc perquè als Estats Units, de tant en tant, algú es compra una escopeta i converteix un d'aquests centres comercials en un proveïdor de carn picada humana per als Mc. Donalds; la veritat, és que desitjaria fer el mateix, però l'anhel de sortir d'aquí, és més fort, i lluito debades per trobar un lloc a la cua d'una caixa registradora. La caixera s'ho pren amb calma; amb molta calma, fins que una clienta l'amenaça de fer-li empassar la llengua si no calla i comença a treballar ràpid, l'incentiu funciona, i la cua avança més ràpidament.

20:30
En sortir celebro respirant l'aire fresc de l'exterior, la meva victòria sobre les compres nadalenques. L'any pròxim tornaré a patir, però de moment, n'he sobreviscut un més.

Comentaris

  • Coprofílica?[Ofensiu]
    Perfilia1 | 01-05-2004

    El que més m'ha agradat és quan t'he imaginat morat.... Indescriptible. No li va al darrere quan t'he vist dins del cotxe esperant la plaça alliberada, per fora impassible, per dins "incendiat", i els insults interiors als que t'els dedicaven "exteriors" segons anaven passant ... i tú: "si, si, tu ves dient capullo, però jo tinc plaça... i tu te l'has de buscar". M'has fet passar una bona estona, gràcies, la necessitava i aixó que jo no estic ni comprant regals ni dins d'uns grans magatzems, a les gàbies també et pots possar morat, saps?.
    Un deu sobre 10.
    Ah..., oblida les escopetes, si us plau.

  • Una mica dur[Ofensiu]
    agallostra | 28-04-2004 | Valoració: 10

    Contundent, però una bona crítica al consumisme que ens envaeix dia rere dia... Felicitats!

  • L'any que ve, una escopeta[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 27-04-2004 | Valoració: 9

    Felicitats, niqmad. Molt divertit, tot i que no comparteixo dues coses:

    La primera és que hagis marcat el gènere Terror (aquesta és la menys important)

    La segona, és més aviat una pregunta: Per què no vas comprar-te l'escopeta? Es imprescindible per aquest tipus d'encàrrecs.

    Ja saps, l'any que ve te'n compres una!

  • Animal[Ofensiu]
    El Foll | 22-04-2004 | Valoració: 10

    Tio, ets un punki

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

niqmad

22 Relats

90 Comentaris

79766 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Sóc periodista però he fet tota mena de feines, des de Pare Noel algun Nadal, a arqueòleg, passant per mosso de mudances, veremador... Sempre m'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m'és més complicat.

Si voleu saber més coses, visiteu el meu bloc: http://www.niqmad.net