Cercador
Refugiats
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
Mirades tumultuoses s'apilen davant la desgràcia aliena, furgant en les ferides de la misèria dels altres, per lliurar-se dels pecats, fent penitència pròpia amb donatius més o menys generosos, per poder dormir tranquils.
No sempre és veritat que mentre hi ha vida hi ha esperança, per a ells no.
Aquells que només tenen gana, que no senten ni la cremor del sol, ni les mosques que viuen de les seves llàgrimes, ni la sorra que enlaire el vent i es clava a les seves parpelles, fixant-los-hi la mirada a l'infinit ,no, no tenen esperança, només tenen gana !
Ni saben , ni els preocupa d'on venen els aliments, ells allargassen els seus braços famèlics, amb un esforç sobrehumà per mantenir dret el cos, un cos que ja no és seu, és d'aquells que fan els donatius, d'aquells que viuen en el benaurat "primer món "
Només la gana fa perdre la dignitat, fa obrir les mans i suplicar , fa morir a les mares que donen el poc que tenen als seus fills moribunds, fa lluitar i matar als homes, desesperats per esgarrapar un sac de blat.
I nosaltres que ens ho mirem amb impotència , canviem de canal perquè no ho podem suportar !!
Però, de cop deixa de ser noticia i ens sentim alliberats, no preguntem, volem creure per la nostra tranquil·litat que la situació de ben segur haurà millorat.
Comentaris
-
Sotrac[Ofensiu]Unaquimera | 09-06-2009 | Valoració: 10
M'he quedat sorpresa en obrir, per casualitat, aquest escrit teu... i comprovar que no hi havia cap comentari meu!
He estat pensant una miqueta com podia ser, si em semblava haver-ho comentat... però després he deduït que el que em confonia amb Indigents, el primer que et vaig comentar de tots els teus, ja fa anys d'això.
Com aquell, em sembla aquest un text que regira la consciència i esborrona els sentiments, que no pot deixar indiferent a cap lector.
En els cas de la televisió, en canvi, crec que el fet de poder contemplar imatges impactants tot sovint, de persones en estat de desnutrició gravíssima mentre parem taula o a l'hora de dinar, per exemple, o amb seriosament malalts i malferits mentre sopem, deriva a la llarga cap a una certa indiferència, la mateixa que sentim davant les escenes d'una pel·lícula violenta que no ens sotragueja perquè coneixem els efectes especials de què es nodreix.
Però, davant la paraula escrita, i mercès als mots contundents que tu has emprat, resulta impossible no rebre el missatge que emeten aquestes línies: ben fet, Núria!
T'envio una abraçada conscient però plena d'esperances,
Unaquimera
-
M´ha arribat al cor[Ofensiu]drizzle | 28-09-2007
Trobo que has expressat perfectament uns sentiments que jo també sento.
Davant de tot això, què podem?
Un escrit que m´ha emocionat. -
Benvinguda a...la sortida del sol, Nuria![Ofensiu]cassigall blau | 17-09-2007
Tens tota la rao en aquest escrit tan ben explicat i real, pero n'hauriem de parlar mes profundament d'aquest assumpte de la inmigracio, que hi ha molta comedia i, bla, bla, bla.
p.e.: els del tercer món que realment passen gana, podem venir al nostre? bufff, parlariem mil anys seguits...
Salutacions des de Ponent
Pere
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
202663 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC