Reflexió sobre la vida

Avui me posat a pensar en d'importància que no li donem a la vida, quan aquesta sense voler ens treu coses, pensem que es injusta i oblidem que sense ella no seríem qui som. Tots estem plens de moments feliços i sentim morir quan algo s'acaba.

La felicitat arriba en qualsevol instant, tot en el món s'acaba, fins a lo més preciós, fins a lo més modest i dolorós.


Aquí nosaltres pensem que estar sols es el final de la vida i no ens adonem que a vegades la soledat ens ajuda a trobar respostes que no hi eren...

L'amor té un milió de voltes, a vegades ens sorprèn i ens dona felicitat i a vegades es transforma en el pitjor que hi ha.

Pensant en tot això, he crescut una mica més, he après a somriure i a veure la realitat tal com es, però per sobre de tot m'he adonat que no serveix de res ser orgullós quan existeix l'amistat, que no serveix plorar quan un amor marxa, que no val la pena aprendre a callar i que no existeixen fronteres quan ens sentim vius.