Reflexió (I) - De les opinions

Un relat de: Arbequina

Si tota opinió és vàlida, la llei és arbitrària i el poder instaurat, subjugant i injust però producte i conseqüència d'un procés en certa manera comprensible i natural; si impera l'arbitrarietat, la lluita pel poder és lògica, la violència (física o no) és un dels mitjans.

Ara bé: qui renuncia a la seva opinió? Ningú, doncs hi té dret; el perdedor, per força.

Tal i com comprenem i integrem l'entorn a la nostra ment, la validesa de tota opinió porta al despotisme. Si tota opinió no és vàlida, amb lo qual dic que és la dels altres la que no ho és, la lluita pel poder, a sobre, està justificada, doncs es lluita per la veritat i, per tant, per la imposició de la justícia. Què hi ha més just que l'imperi de la raó, dels que tenen raó?

Sols que: tenen raó?

Al final, tristament, tot és reductible a lo més bàsic: l'ego i el respecte pels altres egos; és a dir, l'ego i el reconeixement de l'ego dels altres. Mentre això és violat, qualsevol raonament, qualsevol supòsit porta a la voluntat (necessitat) lògica de poder, o el que és igual, a regnar en solitari i sense oposició, a regnar amb autocomplaença, que la recerca de la comoditat és una constant de la vida (humana i no humana), després de la primordial recerca de la vida mateixa.

Comentaris

  • Reflexionant i opinant (incoherentment, per cert!)[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2007 | Valoració: 10

    En tres paràgrafs i dues línies entre mitges has fet una barreja tant increïble de conceptes, asseveracions, deduccions, induccions, enunciats i interrogants que no sé per on començar!

    Suposo que estar molt refredada no ajuda gens a la reflexió, però... en mig del devessall d'idees que em provoca la teva lectura, diria que has remenat un forat ple de serps, ja que molts, per no dir tots, els temes que toques són complexos i han fet vessar tones de tinta i temps a gran pensadors que finalment no han pogut decidir-se davant de qüestions com: "la llei és arbitrària"? Així a primer cop d'ull es pot dir que el fet arbitrari és la seva aplicació, però no la seva lletra, que es basa en principis i conceptes majoritàriament assumits com estables, al menys entre reforma i reforma del codi.
    Respecte a què "tota opinió és vàlida"... aquí entraríem en el terreny de la filosofia, de les teories pedagògiques i psicològiques, de les bases de la democràcia si identifiquem opinió amb vot... uf, la meva condició de griposa m'impedeix aprofundir en el tema! Aquesta afirmació s'hauria de concretar tant i trobaríem tants exemples en un i altre sentit, que m'agafa tos!

    Vaig cap al final i... saps que em passa? Que estic d'acord amb tu, plenament, però a continuació ( és el refredat, ai, ai! ) em venen al cap totes aquelles persones que han renunciat a la comoditat, a la seguretat i en molts casos a la vida mateixa per anar a cercar altres quimeres: la saviesa, un horitzó diferent, una estrella, la veritat, una prova, el coneixement, la dignificació d'una idea, la preservació d'una espècie que s'extingeix, una mica de benestar per a uns altres... i no han estat ni un ni dos en la nostra història, i ara mateix hi ha un munt de persones cercant quelcom lluny de la comoditat i arriscant la vida pròpia: podríem parlar d'Admunsen en el passat, del personal de Green Peace o d'un membre d'una ONG en el nostre present. I penso: per sort!

    Tot i que amb tot això no arribo en lloc ( perdona'm la incoherència d'avui: crec que és la medicació! ), t'agraeixo la intenció d'exposar, de compartir, d'excitar les idees, de fer anar i venir el pensament, de remoure les paraules, de fer servir el llenguatge per a una de les més nobles funcions.
    M'has proporcionat una bona estona de debat amb mi mateixa... T'ho agraeixo de tot cor!

    Així que no em falta raó per enviar-te una abraçada... amb molt de respecte per al teu ego ( o sigui, sense apretar massa! ) però segons la meva opinió ( o sigui, llarga, que és com m'agrada! )
    Unaquimera

  • Gran pregunta[Ofensiu]
    Lilith | 18-12-2006

    "Sols que: tenen raó?" gran pregunta... ;) Tots tenim o hauiem de tenir la nostra Raó, coincident o no amb la raó dels altres. Pensar per nosaltres mateixos i fer-nos la nostra pròpia raó és més cansat i arriscat que fer nostra una raó al·liena, pero molt més gratificant, doncs la passió viu en la raó que neix de la nostra pròpia ment i en el nostre cor.

  • Es el meu primer text de prosa que opino...[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 16-12-2006 | Valoració: 10

    Excelent tema!. Com deus saber, aixo del ego es lo més vell del món. Tothom no vol renunciar a res, encara que sigui una opinió. Per aixo hi han tantes depressions, per que el ego no suporta una rebaixa, o simplement, que la educacio pressa, mai contempla, fer unes passes enrera i reconeixer errors.

  • Déu n'hi dó![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 11-11-2006 | Valoració: 9

    quins plantejaments més interessants Arbequina!

    Són el rovell de l'ou dels problemes socials. Penso que, tal vagada es tracta de respectar la "Parcel.la", l'espai de cadascú.

    És molt difícil, i tant! És un aprenentatge que dura tota la vida ( o més...)

    Per exemple: jo tinc la meva opinió, però "repecto la teva i no vull, ni que me la imposis, ni vull, tampoc, imposar-te-la jo"

    Quasi res, oi? No vull donar-te pas lliçons, eh? és, només, una manera de parlar.

    M'ha agradat trobar-te pel camí de RC, t'ho agraeixo molt. Un petó!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

346 Comentaris

53186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.