Cercador
(Reflexió) en una calorosa tarda d'estiu
Un relat de: Grünewald- Compartir:
L'estiu es presenta pausat.
El voldria ple d'incerteses
perquè d'esperes prou se sap.
Somniaria en fantasies,
mil històries per pensar,
però difícil són les coses,
sinó es comença per cercar.
Mes buscar quines ànimes
quins esperits sense lligar?
Una a una mes amigues
han passat pel meu costat,
he escoltat a totes hores
narracions que no he oblidat.
Però tinc poques respostes,
i ànsies forces en trobar
aquells mots, màgiques notes
on s'és tot ja ben format.
Amor, que em desesperes,
ja saps molt com t'he lloat,
amor que te m'escapes,
com retenir-te quan t'has anat?
Donaria mar i terres,
moltes mostres de lleialtat
si d'un cop m'aparegueres
i em seduïssis de veritat.
Et seguiria amb les ganes
d'un infant amb un regal
i em fondria en tes entranyes
com Narcís en el mirall.
Mes promeses són fetes,
només falta per on van,
i molt comfio en aquestes
poc em manca intentar.
Tant de bo que les súpliques,
-els desitjos somniejats-
prenguin cos en altres vides,
nous rostres on mirar.
Més jornades solejades,
més matins davant el mar,
molts motius per mil somriures,
i una llum, una sols per estimar.
Comentaris
-
He trigat una mica...[Ofensiu]brideshead | 28-02-2006 | Valoració: 10
però he tornat! perquè, com ja et vaig dir en el seu dia, és una "reflexió" que en mereix moltes... i avui que l'he rellegit de nou, ho he fet sense parar, intentant trobar l'essència de cada vers, aquests pensaments que vas desgranant, sense pausa com si estiressis fils imaginaris del teu cap i anessis deixant-los, un al costat de l'altre, a la intempèrie d'uns desitjos que voldries aconseguir, però que tant et costen de trobar.
En el teu poema, hi llegeixo un cor que clama per oblidar tot allò passat, banal o poc important, com una mena de ritual que s'ha anat repetint i que només ha suposat un sentiment o sentiments fugissers que ara, finalment, voldries concentrat en una única raó, en un un únic amor definitivament assolit... i això, m'ho diu aquesta estrofa tan aconseguida :
"...
Tant de bo que les súpliques,
-els desitjos somniejats-
prenguin cos en altres vides,
nous rostres on mirar.
Més jornades solejades,
més matins davant el mar,
molts motius per mil somriures,
i una llum, una sols per estimar".
Els dos últims versos, absolutament deliciosos!
Et felicito novament per aquest poema. ja t'ho he dit en alguna ocasió que m'agrada molt l'evolució que veig en els teus poemes, crec que et vas superant a cada nou poema que escrius.
Una abraçada poètica!
-
Una reflexió....[Ofensiu]brideshead | 24-11-2005
que es mereix una reflexió del lector, llarga, en profunditat, perquè crec que dius moltes coses que fan rumiar, i molt, sobre aquesta interioritat i aquests records que a tu t'agrada tant repassar i analitzar... per no oblidar.
I jo sóc una d'aquestes lectores que en farà la reflexió, llarga i profunda (al menys ho intentaré). Tornaré amb aquest comentari que es mereix el teu poema, perquè de debò que s'ho val.
Un petonet, Grünewald. Fins ben aviat!
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59751 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75