Records...

Un relat de: brideshead

Recordo la meva mà, de petita,
sentint la tebiesa d'una mà sàvia,
ja feta gran...

I uns ulls inquiets,
envellits pel temps viscut,
mirar-me dolçament,
protegint-me, segurs,
en el món dels infants.

Recordo un llum apagar-se,
en la foscor d'una nit d'hivern,
havent après que, tot somniant,
el demà arribarà.

L'olor del primer perfum, per anar
a trobar el meu noi estimat,

... i el plor, desconsolat,
del primer desengany.

Recordo l'escalfor
d'unes paraules tendres,
dels de casa,
en qualsevol moment,
en qualsevol instant,
per redreçar el camí sempre,
per anar fent endavant.

La timidesa del primer treball,
el descobriment, ingrat,
que la vida es va endurint,
essent, encara, massa jove
per lluitar.

I, frec a frec, la cara amarga
de la mort,
que s'enduu éssers estimats,
no comprenent cap raó,
no entenent cap perquè...

Tot són records,
coses que he tingut i he perdut,
que tinc i estic perdent,
coses que tindré... i que perdré.

Perquè la vida és feta de moments,
sensacions, mirades, olors,
sentiments a flor de pell,
que van i vénen,
que es queden avui,
que marxen demà,
per sempre més...

No queda res, només la certesa
d'una vida plena,
teixida d'alegries i neguits,
de somriures, de plors,
de bellesa i amargor...

Una vida trenada
per mil formes de moments,
presents, absents...

Perquè la vida, tota ella, és, esdevé,
un record...

Comentaris

  • preciós brideshead![Ofensiu]
    llu6na6 | 18-05-2006 | Valoració: 10

    M'agrada constatar com vas desgranant els records, perles diminutes d'un collaret de llum que et va rodejant d'una àurea única.

    Fa molta il.lusió veure la capacitat que tens d'analitzar dins teu, el teu mon amagat, el teu jardí secret, on hi floreixen presències d'una fragància irrepetible.

    El nostre petit univers és ple de constel.lacions d'amor: els pares, els avis, els amics, les pors, la recerca, les emocions...

    Gràcies per viatjar fins "la lluna" tan llunàtica!

  • cada pic [Ofensiu]
    jaumesb | 25-04-2006 | Valoració: 10

    t'entenc més
    entenc més la teva poètica
    el record

    és un pont,
    un túnel
    un camí

    la vida
    un caminar
    un volar
    un nadar

    l'amor
    ens salva de la nostra humana condició
    ens crida si l'escoltem

    torna si us plau
    torna a la vida

  • la vida és una maleta buida i una de plena[Ofensiu]
    jaumesb | 24-02-2006 | Valoració: 10

    anem passant d'una a l'altra, anem fent camí i la poesia amb la seva música ens acompanya i ens bescanvia les pedres per flors de primavera

    m'ha agradat molt que fessis punta al llapis
    pots tornar-hi quan vulguis

  • Vida...[Ofensiu]
    rnbonet | 01-03-2005

    ...feta paraula. Vivència absoluta. Passat sempre present a la memòria.
    Enhorabona pel resultat!

  • Thalassa | 28-02-2005

    que ja te'l vaig comentar i que segueixo opinant el mateix, m'agrada moltíssim, de debò,

    Thalassa

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 28-02-2005

    COMENT

    I podem començar pel final: "Perquè la vida, tota ella, és, esdevé, un record..."

    I quanta raó!

    Ara mateix, el que he sentit en llegir el teu poema, ja és un record. Un record proper, de fa tot just uns segons, però un record. Ja no forma part del meu present.

    La bellesa de la vida... una de les belleses de la vida, consisteix, per a mi, a saber recordar. No només els moments dolorosos, on ens enfanguem quan tornem a caure. També la dolçor, com molt bé descrius, de certes imatges de la infantesa i de certs instants de joventut. De les persones que ens abandonen.

    La vida és record. Perquè tot el que hem viscut fins ara, ja és passat. Ja és record.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • què bonic[Ofensiu]
    Shu Hua | 03-12-2004 | Valoració: 10

    em recorda aquells anuncis en què et passen tota una vida, des que neix fins que es mor i en només 15 segons. M'ha agradat especialment l'últim vers: Perquè la vida, tota ella, és, esdevé, un record...
    A mi no em sembla tòpic, trobo que és la vida i prou.
    Apa, fins demà que ja me'n vaig a dormir

    glòria

  • Bé...[Ofensiu]
    Thalassa | 26-11-2004

    Ja ho vas veure en algun dels meus relats, oi? Recordar: del llatí "re-cordis", tornar a passar pel cor.

    Un relat suau i tendre, encisador.

    Thalassa

  • Ohhh!![Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-11-2004 | Valoració: 10

    No havia llegit el que havia sortit de les nostres divagacions sobre què és un record . Crec que no podries haver-ho dit més bonic. Moltes felicitats, és un bon poema! Has aconseguit encisar-me, bonica!

    Una forta abraçada i, ja ho saps, molta màgia!

  • Què seria de nosaltres[Ofensiu]

    sense els records?
    És curiós, aquest poema. Una amalgama de vivències, de cares, de llocs... Parlar de records en poesia acostuma a ser un valor segur. Potser per això cal treballar-se més, a vegades. I crec que te n'has sortit prou bé.
    Potser alguns fragments sonin una mica tòpics ("Recordo un llum apagar-se, / en la foscor d'una nit d'hivern, / havent après que, tot somniant, / el demà arribarà.") o potser reiteratius ("en qualsevol moment, / en qualsevol instant,"), però són observacions més aviat perapunyetes i que en cap cas desmereixen el resultat final; records de vivències, moments, cares, sentiments...
    Records.
    La duresa de la vida és una constant en el decurs de tot el poema.
    Vinga, vaig a llegir més novetats!

    Una abraçada,

    Vicenç

Valoració mitja: 10