Carta a la Laieta

Un relat de: roda03

CARTA A LA LAIETA

Benvolguda Laieta,

Li escric aquesta carta avui, nou d'octubre, el dia del meu onomàstic. La meva esposa m'ha dit que l'ha trucat a la feina per felicitar-me com fa cada any. Vostè sempre se'n recorda, igual que de l'edat que té, i així deixa escapar alguna llàgrima fent brollar els seus sentiments i ho justifica dient que es fa gran. Ha de saber que aquest gest que fa, des de fa tants anys, ha estat per a mi una gran satisfacció, i és per això que avui vull dedicar-li aquesta carta i deixar constància del meu agraïment per tants anys d'estimació que m'ha regalat, doncs, jo també li he de dir : sempre l'he recordat moltíssim.

Recordo quan era un infant i la meva mare m'encarregava d'anar a buscar la vianda a Cal Guillem, jo ja ho esperava, i li deixava la llista que la meva mare m'havia fet , i tot estirant el coll i recolzant la barbeta damunt del taulell, observava amb atenció com em preparava l'encàrrec que li havia fet. Les paraules que em dedicava eren tan tendres com aquella vianda. Sense cap dubte el divendres era el dia de la setmana més esperat per a mi : anava a comprar carn i a veure a la Laieta.

Qui ho havia de dir!
Teníem el menjar i els diners suficients per no patir, però malgrat tot, que bonic que és recordar aquells anys de la meva infantesa, perquè gent com vostè, sense adonar-se'n, ens alliçonaven a fer-nos petits homes. El dia a dia viscut amb intensitat, senzillesa, generositat i paciència van fer d'aquell infant que de vegades plorava per res, un home que avui sap perquè plora.
La vida, per la seva actitud, li ha donat vida, i també la sort de veure a créixer moltes generacions. Felicitats! Perquè crec que li ha fet justícia i molta gent com vostè han contribuït a què nosaltres, infants d'aquells temps, avui tinguem els nostres infants i alhora uns costums que ens vau ensenyar.

Deixi'm recordar-li per acabar que quan deixa escapar una llàgrima, em transmet esgarrifances i em fa sentir viu. Quan deixa escapar un gest d'amor, em regala més amor. I quan vostè senti solitud, no pateixi perquè el meu afecte sempre l'acompanyarà sigui on sigui.
Dono gràcies a la vida per haver tingut el privilegi d'haver-la conegut i, sobretot, per poder sentir i escriure aquests sentiments que avui li regalo amb tot el meu afecte.

Atentament,
Roda03

Comentaris

  • Llibre | 01-11-2006

    Una carta entranyable i emotiva, que ens trasllada a un passat (si l'he col·locat bé) que correspon a uns anys no tan i tan allunyats. Malgrat que sovint tendim a allunyar-los amb el nostre oblit.

    Magnífica, per cert, la imatge del nen amb la barbeta damunt el taulell.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • hola![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-09-2006

    mira, has d'escriure un relat igual que si ho féssis per penjar-lo a la web, escriure el títol, el relat, les paraules clau, etc. i a sota del qüestionari de sempre abans de publicar, hi ha una opció que pots marcar, per tal de participar en el concurs.
    i així amb tots els que es facin.

    a veure si m'explico bé! ja em diràs alguna cosa!!

    PD: un relat molt molt xulo, ehhhhh

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

63161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.