Lladres de temps.

Un relat de: roda03
Lladres de temps

No fujo d'enlloc
perquè no me'n vaig,
i retorno d'aquell espai buit
ple de cansament i desànim
per treure la pols de la vida.

Visc a deshora des de fa temps,
isolat en les meves petites coses;
en aquella mirada de brúixola trencada,
en el gest agrest de l'angoixa,
o en aquell rostre perdut que em delata.

El camí és llarg i transcendent
mentre els murs de la consciència
s'estoven de llàgrimes captives.
No estrafeu el gest dels cors de pedra
en detriment de la bellesa del batec.

La ràbia del vent esborra, massa sovint,
les passes del compromís.
Els beduíns de la passió
caminen pel desert de l'esperança,
mentre els esquimals del deliri
ballen la dansa del fred.

Fa massa dies que la vall és fosca
i que els discursaires del poder
ens omplen els dies d'engany.
Els profetes de la pau transiten,
impunement,
amb bales de denominació d'origen.
La banya d'Àfrica segueix plorant de fam,
i els carrers de la vergonya
són plens de runa humana.

Són els lladres de temps
qui envaeixen els nostres silencis ,
i ens roben la màgia del moment
sense demanar permisos.
Què se n'ha fet dels savis del respecte
i dels trobadors de l'encanteri?

I mentrestant, el temps impecable
ens corba l'esquena i la memòria.
El ritme dels passos s'alenteix,
i la força tremola i s'esmuny.
Els ulls s'entristeixen de dol
quan repensen el tram final.

M'he assegut a la platja
cap al capvespre,
avui, la marea fa tard, massa tard.
La lluna s'emmiralla damunt les aigües
mentre una estrella brilla indecisa.
Cada paraula de la nit
fa més precís el poema.

Sento la veu incessant del mestre
alhora que us convido a descobrir
que hi ha rere la porta del vers.
M'edifico a través de l'amistat
per omplir els meus buits,
i em refaig amb l'esperança
dels que temen la solitud,
quan miro enrere i us veig a vosaltres.

Comentaris

  • un bon poema[Ofensiu]
    joandemataro | 14-02-2014 | Valoració: 10

    ben treballat i ple de significat. Un crit contra l'angoixa i la solitud... una cerca de la bondat d'altri

    salutacions des de mataró
    joan

  • Amor i temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2014 | Valoració: 10

    Redéu, quin poemàs! No sé ben bé què dir, però he vist un seguit de descripcions i sensacions de realitat, banyades amb el pas del temps que tot ho menja. Un poema de realitats i somnis de realitats que toquen de peus a terra. Amor i pas del temps, quins dos grans temes de la poesia! Denúncia social i belles paraules per fer-ho. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

63158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.