Al meu avi

Un relat de: roda03

AL MEU AVI

El meu avi no va anar a Cuba
ni va ésser cap llop de mar,
s'estimava més la terra
i viure la vida amb un cert descontrol
com un apassionat camperol.

Li agradava més sentir el silenci del llebeig
que no pas la remor de les aigües tranquil·les.
I com m'explicà el meu pare,
gaudia pregonant amb orgull
i amb veu de cantaire :
dones que ve el drapaire!
Compro de tot : ampolles plenes i buides,
llibres abandonats, diaris sense llegir,
contes de comtes de fades amb els poders caducats,
mobles antics plens de records,
samarretes sense tires i abrics d'estiu.
Tot allò que ja no vulgueu
I que no us faci caliu.

Ara, miro el meu retrat preferit
en què hi som tots dos,
sembla com si el temps s'hagués aturat.
Era una Setmana Santa, i junts,
vèiem passar els armats i la processó.
El meu seient màgic eren els teus genolls
i amb les teves mans em feies el niu,
i alhora donaves caliu a aquell infant d'uns vuit anys,
que cada any li regalaves un gelat de llimona
com a símbol d'aquella efemèride.
En tenies prou amb el privilegi de compartir
aquells moments en què et feia sentir
l'orgull de ser el meu avi.
Que tard m'he adonat quant m'estimaves!
Però, poc a poc,els anys m'han ajudat a recordar-te molt més.
Moltes vegades descobrim molt tard
que l'amor és dins dels records i les absències.

També recordo que tot sovint
queies en el teu propi parany.
Quan em deies que per molt amagat
que fes el foc, sempre en sortia fum.
I tu fumaves d'amagat i no et feia bé.
Anaves al Cafè a jugar al "domino",
i ara entenc que gaudissis tant perdent,
eren les teves petites diferències
que no entenia la gent.

Quan érem a taula,
sempre feies quedar bé a la mare,
però a mi em prenies la pell del pollastre.
Amb el teu tarannà, la teva solitud i els teus secrets
em vas deixar la petjada d'un avi foll per a mi.

Recordo el teu darrer dia,
en què vas fer la teva ruta com sempre,
cercant la migdiada i ja no et vas despertar.
Però et vull confessar un petit secret,
ja que durant molts anys
vam ésser veïns de nit,
i et sentia tossir
alhora que sentia la teva companyia molt a prop,
i és per això que aquell dia vaig notar el teu adéu,

Moltes nits quan miro cap el meu cel,
penso amb tu i en aquest poema
i qui sap si no tornarem a veure passar
els armats altra volta plegats,
i posats a demanar amb tota la família junta,
menjant un gelat de llimona,
fet i fet, el nostre secret i el nostre somni l'hem creat tu i jo.
I aquest poema no hagués estat possible,
sense el teu raser i el senzill llegat del nostre nom.

Comentaris

  • He evocat gràcies a tu[Ofensiu]
    gypsy | 24-10-2006 | Valoració: 10

    al meu avi patern. Estavem molt units i també fumava d'amagat i menjava el que no li convenia.
    Era rialler i positiu, gaudia de cada moment com si fos el darrer.

    Roda, quin poema més emotiu, un trosset de tu traduït en mots.

    Aquestes dues frases d'aqui avall, les trobo magistrals, per tot el que expressen en tan poc espai.

    "...Moltes vegades descobrim molt tard
    que l'amor és dins dels records i les absències..."

    Gràcies per escriure poemes i deixar-los anar per les pàgines de RC, regal per a tots nosaltres.

    Petons, gràcies pels teus comentaris i per la meravella dels teus mots. Jo brindo per això, company!.

    gypsy

  • bon poema[Ofensiu]
    jaumesb | 17-10-2006 | Valoració: 10

    com tens l'homenatge al pol?

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 14-10-2006 | Valoració: 10

    Hola estimat Roda03, vui ser la primera en felicitar-te per aquest gran poema que has dedicat al teu avi. Quan han passat els anys t'adones que als avis te'ls estimes molt.
    Jo també vaig escriure una dedicatòria a la meva àvia i penso que t'agradaria llegir-la, la trobaràs als meus relats i es titulen "Presentació d'un estudi històric..." i "El que sento i vui dir en aquest Aran que estimo".
    El teu poema és una meravella, cada estrofa una història, un record, ets un gran poeta.
    També et volia donar les gràcies pel teu comentari, l'he rebut com sempre amb molta il·lusió, m'agrada que em diguis que em sents a prop teu, això vol dir que t'agrada lo que escric, ets molt bon amic. El llibre el tinc casi acabat, apunt de portar-lo a la correctora. He hagut de fer molts dibuixets pels relats i això ha fet que endarrerís una mica; quan estigui ja t'ho faré saber.
    Una abraçada molt forta i que vagi molt bé el cap de setmana, de la teva amiga Maria Pilar Palau Bertran.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

63158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.