Estimat Miquel

Un relat de: roda03

Estimat Miquel

Amagat insospitadament dins els llibres dels teus poemes, vaig descobrir qui ha estat per a mi el meu mestre i el meu referent. De mirada fixa, tendra,penetrant i noble; ple de xacres i de limitacions; amb els dits cansats i balbs; parlamentari expert de la vida per haver parlat amb la mort de tu a tu. Persona sincera i generosa, que va adoptar les crosses quan les seves cames ja no el servaven i que més tard va haver d'establir un pacte amb una cadira de rodes; aquest ha estat i és el meu mestre i el meu jo més profund i fràgil. A través de les seves ensenyances he intentat forjar-me com aprenent de poeta, una persona que lluita per ser el que vol ser, davant d'un món excessivament sorollós i desgavellat.

He entrat a casa seva, m'ha donat permís, i he pogut respirar la veritable essència dels seus compromisos. He trucat a la seva porta i me n'ha obert una infinitat: el llibre de les solituds, el d'absències, l'àmbit de tots els àmbits, estimada Marta, quietud perduda,els bells camins,etc.

Cada vers i cada poema em traslladaven fins al seu món diari, ple de silencis i de solituds, capaç de transmetre'm el seu dolor amb quietud i capaç de fer-me sentir el més íntim de mi mateix, alhora que em transmetia una esperança molt intensa i un compromís per la lluita i per la vida. Sabia de les meves mancances, i ell em va ajudar a superar-les. Un dinou de març, va néixer a Roda de Ter, però jo, inevitablement, des que vaig sentir la seva ombra noble i dòcil un altre dinou de març,vaig continuar rodant pel meu minúscul món de la poesia i dels somnis.

Serenament, afirmo que mai hauria sospitat la importància que pot tenir una persona vers el teu comportament i, sobretot, vers la recerca del teu món i de la teva pau interior. Se n'ha parlat i se n'ha escrit molt sobre aquest tema, però jo sincerament puc afirmar que quan realment trobes el teu camí, el de la teva pròpia creació, és quan realment creixes com a persona.

Discretament, he descrit un personatge que ha marcat la meva vida i a qui jo sempre estaré profundament agraït. Deixeu-me acabar aquest relat amb uns versos que vaig escriure al llibre de condol d'en Miquel Martí i Pol el dia de la seva mort :" Miquel, tots llevem àncores; tu ja has salpat, però ens has deixat el teu vaixell, ple de records i d'enyors, i l'esperança de lluitar, per poder arribar algun dia al teu port".

Comentaris

  • Un model per a nosaltres[Ofensiu]
    Frèdia | 06-12-2006

    Un text molt sentit i molt ric. No parles només de l'admiració que sents envers Miquel Martí i Pol, també ho fas de la importància que alguns éssers humans, tocats pels déus, poden tenir a les nostres vides. Ells mai no ho sabran, mai no hauran tingut el goig ni el consol de conèixer la importància dels seus actes en altres vides. Què seria de nosaltres sense models com en Miquel? Model com a poeta i també com a persona. Lluitador a ultrança que ens esperona des de cada vers a seguir lluitant pels nostres somnis.
    Gràcies per manifestar la teva admiració amb tan respecte i delicadesa, i compartir-ho amb tots nosaltres.
    Una abraçada
    Fredia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

63161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.