Recordant el petit chef

Un relat de: magalo

El Joan va posar un raig d’oli a la paella i va tirar-hi la ceba i l’all trinxats.
Mentre remenava, li venia a la memòria la cuineta de joguina de la seva infància amb tot de petites coses: una paella, una cassola, plats, gots, coberts, uns petits fogons...tot en miniatura. Era un moble armariet que va demanar per reis quan tenia sis anys.
Aquell any va haver de suportar les riotes dels companys d’escola, perquè després de que la mestra demanés a uns quants nens què els havien dut ses majestats, al preguntar-li al Joan,ell va dir molt content que una cuina.
Va afegir el pebrot a trossets petits i seguidament els tomàquets triturats i va seguir recordant.
Ells pares del Joan van saber que el seu fill, tot i ser tan petit, sentia una gran atracció pels temes culinaris. Quan trobava algun programa de cuina al televisor se’l mirava amb molt interès. No havia servit de rés que el pare li volgués treure aquella afició del cap i ficar-n’hi d’altres.
Quan va tenir la cuineta, si a l’estiu anaven a la torre, allà trobava tots els ingredients per fer receptes imaginaries amb plantes, fulles, pedres. Amb aigua i romaní ,feia sopa, i amb la terra, xocolata desfeta. Després convidava als amiguets simulant àpats exquisits.
El Joan es va lligar be el davantal. No podia seguir amb els records de feia vint anys. Havia d’ocupar-se dels menús .Aquell migdia el restaurant estaria ple.
Li agradava molt la seva feina



Comentaris

  • Mar Vercher Nieto | 20-05-2012 | Valoració: 10

    Com m'agrada llegir relats que parlen de la cuina, un gran mon, que molta gent desconeix. Recorde que a mi de menuda tambe em regalaren una de eixes cuines, i ara gaudix pero en una de veritat :)

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com