Receptari per escriure un conte

Per escriure un conte en una tarda xafogosa d'estiu cal que prèviament hagis marxat de la ciutat i dels autobusos plens de gent que et fan suar cada segon.
Situa't a la frescor dels Pirineus, en aquella casa des d'on domines la vall, el rierol, els oms movent-se amb l'aire, els pins que et dónen ombra. Situa't de cara al balcó i espera que el sol estigui ben alt: serà el moment de començar. No tinguis però pressa, assaboreix cada minut, cada hora; però tampoc t'entretinguis massa : has de calcular l'el·líptica del sol viatjant a traves del cel.
Agafa un full blanc, una ploma amb tinta negra i ressegueix amb els ulls aquell diari vell de fa un any. Si tot ho veus confós, no dubtis a posar-te les ulleres o a agafar la lupa que t'ha d'ajudar a desxifrar alguna paraula; no esperis la inspiració divina.
Afanya't, el sol va declinant. Tomba els fulls amb certa celeritat, passa les noticies internacionals i els esports, la política i l'agenda del dia,... FOC, si, això pot ser un bon començament : " El foc de Sant Joan il·lumina la fosca nit
mentre el Gerard deixa la casa on ha viscut fins ara"
Bé, ja tens el fil, però no et confiïs. No facis cas del silenci del lloc on estàs, trencat només per la piuladissa dels ocells i el grinyol d'aquella porta de fusta mal tancada. Pensa que el sol no s'atura i has d'acabar abans no declini del tot.
"Inicia un camí sense retorn ,ha de retrobar-se amb ell mateix, ha de poder oblidar aquell mal son" Ja tens dues frases, dues idees, però falta quelcom més. No pots tirar endavant, no saps quin és l'objectiu d'aquest començament.
Estàs al principi i voldries ser al final, pateixes per omplir el full. Pots tornar a resseguir el diari i extreure'n una altra paraula: PEDRA. FOC i PEDRA et fan pensar en el joc que feies amb els teus amics quan eres infant i amagaves les mans darrera l'esquena: foc,... pedra,... la pedra guanya al foc; o era el foc a la pedra?
" De cop una pedra li barra el pas i l'obliga a aturar-se; flaira l'aroma de les herbes del seu voltant, es frega els ulls. No sap on és el seu pensament, quina acció l'ha empès a fugir"
Vigila el sol per entre els finestrals del balcó; s'acosta la posta. Com el foc de Sant Joan, el cel agafa un to rosat i vermellós. Els segons, els minuts, les hores han anat passant. Rellegeixes el fragment, dubtes. No rebreguis però el
full, te n'has de poder sortir. La tarda et sembla llarga, molt llarga. La piuladissa dels ocells ha canviat, el cucut resta en silenci, creus començar a sentir el cant de l'òliba que t'avisa que el temps va passant. No en facis cas, torna els ulls al paper. Continua!.
"Gira la vista a la casa per a poder fer l'últim adéu, per a poder, potser, emportar-se'n un miratge, el darrer alè. Sent una frisança, la lluentor d'uns petits ulls que el miren... Ara recorda..."
Ja has avançat.
"Enceta de nou el camí; l'acompanya el gos arrossegant el braç d'una dona: la seva dona. La resta del cos mutilat ha quedat dins la casa. En uns segons ha perdut el cap; quan l'ha vist amb aquell home... no ha pogut... Ha alçat l'aixada
i l`ha deixat caure repetidament sobre el seu cos. El gos ha pres el braç, ell ha pres l'anell i ha sortit. Ara la fosca l'acompanya; la fosca i els espetecs de Sant Joan"

Ja està. La nit inicia el seu camí. Pots descansar. No cal explicar res més: el lector sabrà continuar.