Aquell cos penjat

Un relat de: Núria Comas Fornaguera
En Gerard fondejà el catamarà a port. No havia tingut una bona travessia. Aquell ésser que l'havia acompanyat li havia alterat els nervis. Se sentí un soroll estrident i eixordador. Ara, encara tenia el ganivet aferrat a la mà. El llençà a l'aigua tranquil·la i negrosa que reflectia la llum gèlida de la lluna.
Lentament, una ombra va aparèixer des de darrere els pilons; es balancejava harmoniosament penjada del pal major. Per la silueta que projectava era difícil endevinar si era una forma humana.
Baixà del vaixell i caminà amb passes ràpides, sense mirar enrere, per sortir als carrers estrets. Alguna cosa li deia que s'havia d'apressar, sabia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Estava exhaust. Les esgarrapades que tenia als braços i les cames mostraven que la lluita havia estat dura i acarnissada, però havia arribat al final desitjat. Aquell gat ja no el molestaria més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Comas Fornaguera

Núria Comas Fornaguera

32 Relats

26 Comentaris

21863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.
He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.