Cercador
Aquell cos penjat
Un relat de: Núria Comas FornagueraEn Gerard fondejà el catamarà a port. No havia tingut una bona travessia. Aquell ésser que l'havia acompanyat li havia alterat els nervis. Se sentí un soroll estrident i eixordador. Ara, encara tenia el ganivet aferrat a la mà. El llençà a l'aigua tranquil·la i negrosa que reflectia la llum gèlida de la lluna.
Lentament, una ombra va aparèixer des de darrere els pilons; es balancejava harmoniosament penjada del pal major. Per la silueta que projectava era difícil endevinar si era una forma humana.
Baixà del vaixell i caminà amb passes ràpides, sense mirar enrere, per sortir als carrers estrets. Alguna cosa li deia que s'havia d'apressar, sabia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Estava exhaust. Les esgarrapades que tenia als braços i les cames mostraven que la lluita havia estat dura i acarnissada, però havia arribat al final desitjat. Aquell gat ja no el molestaria més.
Lentament, una ombra va aparèixer des de darrere els pilons; es balancejava harmoniosament penjada del pal major. Per la silueta que projectava era difícil endevinar si era una forma humana.
Baixà del vaixell i caminà amb passes ràpides, sense mirar enrere, per sortir als carrers estrets. Alguna cosa li deia que s'havia d'apressar, sabia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Estava exhaust. Les esgarrapades que tenia als braços i les cames mostraven que la lluita havia estat dura i acarnissada, però havia arribat al final desitjat. Aquell gat ja no el molestaria més.
l´Autor
32 Relats
26 Comentaris
25538 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.