Any 4001

Un relat de: Núria Comas Fornaguera

Avui, tindrem la oportunitat de ser els coneixedors d'aquesta troballa que han fet els nostres científics. Després de molts estudis i consideracions, podrem arribar a desxifrar el sentit del descobriment i esperem que això ens obri les portes a un coneixement més exhaustiu dels nostres orígens. Tanmateix, sembla que no tot està resolt; que poden quedar encara diferents enigmes per a investigar, però la nostra ciència, el nostre saber, i la nostra voluntat d'ésser, estem segurs, que no defallirà per a poder trobar tot allò que calgui. Estem a les portes d'un terràqui millor.

Recordem els fets: Fa exactament deu anys que es va trobar una tomba que contenia unes deixalles misterioses mentre es feien excavacions per a la que havia de ser la vintena galeria subterrània del metropolità que ha d'enllaçar Barquinona amb l'Alt Urgell (terreny que, com tots sabem, conserva encara llocs remots i de costums ancestrals). D'aquesta manera quedaria complerta la xarxa de comunicacions endegada pel nostre excel·lentíssim govern després de la catàstrofe que sembla que assolà el nostre globus segons es calcula per fonts fidedignes cap allà el 2050 . Què són aquelles restes?, quin estrany sortilegi les ha conservat fins avui dia?, podem saber més dels nostres avantpassats d'abans de la catàstrofe? I aquells objectes que acompanyen les restes, realment quin significat els podem conferir?

Com hem pogut comprovar tots, son diferents les conjectures que s'han fet. Tots hem pogut participar dient la nostra opinió i, sembla que aquesta, s'ha recollit en l'elaboració d'unes conclusions que avui els experts ens desvetllaran. Per si algú ha perdut la imatge, passem a descriure aquest objecte tan estrany per a tots: de forma rectangular amb uns petits orificis que encara no hem sabut quin significat tenen, però que en conjunt formen un cercle perfectament dibuixat. En un dels costats, el que semblaria el rudiment més antic a una antena hiperbòlica d'avui en dia; a la part del davant uns petits botonets i al costat esquerra un forat d'on penja un fil negre que acaba en dos taps semblants als que ens posem a les orelles quan fa tronada de material incandescent. El material utilitzat és molt arcaic però denota ja una certa intel·ligència per part dels habitants d'aquell temps. Uns dibuixos rectilinis i arrodonits fan suposar que es poden tractar d'un llenguatge avui totalment desconegut : on, off, fm, stereo, hold, play, stop. Potser passaran encara alguns anys per determinar i desxifrar el seu significat però està clar que els habitants del 2001 utilitzaven uns signes que podrien assemblar-se al codi escrit català que utilitzem avui en dia a tot el terràqui, per la similitud de les formes.

Però, espereu!, arriba el gran moment!. El Senyor senyoríssim Pujomara està a punt de fer la comprovació. Destapa doncs, l'objecte que s'ha guardat tot aquest temps en una vitrina i es prepara a fer l'experiment: toca un botó, allarga el ferro antènic, fa girar una rodeta,... Quina emoció!! De moment, no passa res. A veure, a veure, oh, espereu,! Sentiu?

Uns sorolls surten pels foradets, uns sorolls desconeguts, que no s'assemblen a cap parla, uns sorolls amics, companys, terràquis tots, que sembla que ens vulguin asserenar. La gent que és present aquí ha quedat bocabadada, tothom està emocionat, unes quantes llàgrimes ressalten dels ulls i rellisquen per les galtes. Oh!, ara sembla que es vagi acabant, la lentitud del so,...De cop ha canviat i ha sortit el que podria semblar un missatge, una paraula desconeguda,..

m ......... o...........z............a.............r............................t .


Ha acabat.

Però que veig...!, una nova troballa: és, és, si, si, és un tros de paper. És clar, no podia ser d'una altra manera, en aquells temps de l'antigor, és el que feien servir els homínids per a comunicar-se entre si. Encara no s'han pogut traduir els símbols nio el seu significat, però sembla que era un material força corrent fins que es va anar eliminant i es va deixar de fer: d'on ho deurien treure, com n'era la fabricació, l'origen i el procés ha quedat per sempre més amagat a la nostra comprensió. En aquest tros hi ha tot de puntets negres i blancs, amb unes ratlles horitzontals entremig de les quals sembla que els puntets estan suspesos. Segurament deu tenir relació amb l'altra troballa. Tant de bo ho puguem anar desxifrant algun dia. Tindrà relació també amb aquells sò harmoniós que hem sentit??

No sabem si podrem tornar a ser testimonis d'aquesta meravella que ens ha trasbalsat. Haurem de continuar investigant, però el que sí que podem dir és que, el qui o el què, fos aquest so valdrà la pena poder-lo recuperar.

Comentaris

  • pots ben ser cert[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-12-2010

    m'ha fet somriure aquesta gent del futur, em recorda algun dels meus relats. També m'agrada fer cabòries futuristes que impliquin troballes incomprensibles del passat.

    Salut Núria!

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Núria Comas Fornaguera

Núria Comas Fornaguera

32 Relats

26 Comentaris

25623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.
He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.