Cercador
Tretze
Un relat de: Núria Comas FornagueraTRETZE
O LA PETITA HISTÒRIA DE CADA DIA
Tretze.
Són tretze cops de martell a la terra.
La dona es lleva;
Ja ha passat la nit de dolors i gemecs,
D'esgarrifances i suors.
Escalfa el seu cafè
-sempre amb presses-
la feina no espera.
Cases borroses, aire espès,
Sorolls que penetren com...
Tretze cops de martell a la terra
Tretze.
Són tretze crits ofegats a la terra.
El dinar a taula,
La bogada de la setmana,
Els llits de cada dia,
Els crits de sempre.
Els minuts passen
-ni un se'n pot perdre-
l'arròs fred, el peix que es congela,
la taronja mig pelada, el cotxe ja arrenca i...
són tretze crits ofegats a la terra.
Tretze.
Són tretze plors de ràbia a la terra.
La dona..., descansa?
La il·lusió retorna, l'esperança...
S'enceten els temes:
L'agrupament no marxa,
La noia no pesca,
El noi que no parla,
Els pantalons nous, la faldilla blanca,
La família passada,...
I entre històries i la cuina,
El vespre s'esvaeix amb...
Tretze plors de ràbia a la terra
Tretze.
Demà serà un altre dia.
Demà la història comença
Demà la història s'acaba.
Tretze
Són tretze glops de vida en la terra
La dona es desperta,
La llet calenta,
El repòs esperat dia a dia
El desig de saber i de viure:
Les manualitats, les classes, el teatre,
El cinema, els viatges, la lectura,
La caminada, el cant, la música
I l'amistat forjada;
Els ulls oberts, la mirada atenta,
El goig de riure i ...
Tretze glops de vida en la terra
Tretze
Són tretze alenades d'aire en la terra,
El dinar a taula,
El fill que no truca,
Les nétes que vénen,
El cor s'eixample,
Aires nous recomencen, cal fer noves descobertes
I seguir camins...
Tretze
Són tretze dolors que el cos arrossega
aixecar-se lentament cada dia
cada pas, cada moviment
és un cant a la resistència.
Els somnis, els records,
ajuden a passar poc a poc les hores, els dies.
El desig es fon, la calma penetra.
Tretze
Tretze dolors,... el cos els arrossega.
13 de març (dedicat a la mare)
l´Autor
32 Relats
26 Comentaris
25638 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.