El Trajecte

Un relat de: Núria Comas Fornaguera
Surt de la feina amb unes quantes coses al cap i pensant en la última telefonada. Sempre hi ha una última telefonada; aquella trucada poc oportuna que un cop despenjat el telèfon penses que no hauries d’haver agafat. l'esvandeix ràpid, amb quatre monosil·labs calculats, amb la veu denotant nerviosisme, cansament i pressa. Una darrera mirada a les finestres per a confirmar que tot està tancat. Carrega les carpetes i material que necessita per demà fent un esforç per no deixar-se res; moltes vegades, l’endemà al matí s’adona que s’ha deixat aquell informe, aquell expedient necessari per a la reunió amb el professorat i ha de tornar exprés, en una revolada, a cercar-ho. Qui no té memòria, ha de tenir cames, diuen.
Al carrer encara troba companys xerrant i acaba de “coordinar” a darrera hora qüestions generals pendents. Tota ella és un sac de nervis només de pensar en la sessió que ha de tenir avui: al curs d'escriptura ha de llegir el seu conte!
Agafa el cotxe i fa el tram de baixada de costum fins a entrar a l’autopista direcció Barcelona. Tot el camí pensant encara en el que s’ha fet aquesta tarda, el que queda per fer,...Posa el radio per distreure les cabòries, però tot i així, no la sent, concentrada com està en el treball.
Arriba a Barcelona pel carrer Aragó avui no massa atapeït. Fa un esforç per escoltar la música i s’adona de la subtilesa d’un violí; això l’ajuda a prendre distància. Puja per Llúria, tomba per València i baixa per Bruc amb la sort de trobar un forat per 2 euros, que són els que just té amb menudalla. Té calculat que li arribarà fins les 20h.
Mira el rellotge.
Per poder tallar del tot, i calculant el temps que queda, decideix entrar al Museu Egipci en la seva nova ubicació. Considera que és la millor hora per anar a un museu: calma, tranquil·litat i oportunitat de veure-ho tot sense intromissions. S’entreté llegint les informacions del material exposat. Sempre li ha cridat l’atenció la cultura egípcia; de petita s'imaginava els faraons mirant-se complaents als esclaus que arrossegaven grans tones de pedres per fer les priràmides; i veia surtint del palau, la Nefertiti talment com les artistes de cine que l'han immortalitzat.
Sent una frisança darrera seu, té la sensació que hi ha algú més per allà. Un soroll somort com de peus que s’arrosseguen. Comença a suar enmig d’aquella xafogor. Veu altres visitants que segueixen el seu curs sense estranyar res. Deu portar encara a sobre les cabòries de la feina; pensa que ha de mirar de desconnectar.
- Perdoni, podria acabar-me d’enganxar aquesta vena?. M’estan esperant al pis de baix i se m’està desfent tot. Són tants anys ja!. En Tutankamon va quedar més afavorit; però els demés... No es quedi així d’atònita i faci alguna cosa, valga’m Ra! Ni que no hagués vist mai una mòmia.
Es frega els ulls, però aquell sudari vinent continua allà aguantant-se la vestimenta amb una mà i amb uns ulls oberts com unes taronjes.
No és capaç d'articular cap paraula, s'empassa la saliva.
- No, ja veurà senyoreta, és que haig de baixar, m'entén? He pujat a veure quin ambient hi havia, però he deixat el sarcòfeg buit i em trobaran a faltar; si passa el guarda del Museu, no li agradarà,... i quina cara farà vostè quan vegi la caixa sola. Bé, si se'n pot dir caixa d'unes fustes velles que cauen a troços. animalets i carcomes ja no n'hi ha, no es pensi!, la van ben sulfatar i retaurar quan vem fer el viatge cap aquí. Oh! i quin viatge! Ra de les tombes! allò no era com la tranquil·litat del Nil, no! Jo crec que va ser llavors que, amb les pujades i baixades que feia el vaixell, i amb el mareig que vaig agafar, que la vena se'm va anar desfilant... però, que li dic?!... Em pot posar la vena a loc o no?
Es torna a fregar els ulls, assaja un crit d'esglai i surt ràpidament del recinte per anar a fer un cafè carregat a la cantonada de Passeig de Gràcia. Intenta ni pensar en el que ha vist, muda encara, les cames tremolant.
Intentant asserenar-se es mira el rellotge i confirma l’hora. València enllà arriba a l’Elizalde i puja al segon pis en obres. Entra que tothom està ja assegut, esperant. Obre la carpeta.
Comença el conte.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Núria Comas Fornaguera

Núria Comas Fornaguera

32 Relats

26 Comentaris

25540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.
He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.