Aeroport: Gate 22

Són les 5,45h de la matinada. Fa tres dies justos que som aquí! Fa tres dies que estem en aquesta situació tan delicada. I dic jo: tan difícil és pensar-se'n alguna! No em direu que no hi ha cap cap pensant que no pugui pensar res, que no tingui ni una sola mínima idea per sortir d'això. De veritat que no hi ha ningú que tingui idees en aquest país??!! És que això clama al cel, mai més ben dit.
To ha començat quan la companyia d'autobusos que acompanyen els "futurs" passatgers a l'avió s'ha declarat en vaga, no se sap ben bé perquè. Que no van còmodes ells en aquesta feina reposada que tenen; córrer escales amunt i vall els hauria de veure jo!, llavors potser farien vaga de cames plegades...
Després d'estar una hora, si, si, una hora, esperant que s'obrissin les portes de la Gate 22, ens diuen que ja podem sortir... Però com? Doncs, ja us ho diré: pretenien que ja que hi havia la vaga, els passatgers travesséssim la pista fins anar a l'avió... a peu!!!!! Però, a qui se li acut semblant solució, estan bojos?!
Els passatgers hem parlamentat i hem donat per resposta la negativa a oferir-nos per fer això: un recorregut a peu, enmig de busos parats, carrets amunt i avall,.... oh!, valga'm Déu!,... i havíem d'agafar les maletes!!!
No es podia permetre i, senyors!, els passatgers ens hem declarat en vaga. Quin terrabastall!!!, però d'aquí no surt ningú. Portem dies així, i ja no hi cap ni una agulla. El personal de l'aeroport està nerviós, tants avions parats al mig de les pistes i buits, amb les portes obertes i les escales baixades. Les safates a peu d'escala amb els llacets voleiant al vent, els pilots aguantat-se la gorra, els maleters amb una exposició de bosses, sacs i paraments de tota mena als seus peus que fa feredat. Oh! I esperem que no se'n perdi cap, perquè si no hi haurà conseqüències.
Tinc la dona desmaiada de gana i els meus fills ja no sé on paren; fa poc els he vist pujant i baixant de les escales mecàniques i ja m'han desaparegut de la vista.
Ha vingut el cap de l'aeroport, ha vingut el director general de no sé què, estem esperant, fins i tot!, algun polític.
Si els autobusos fan vaga i hi tenen dret, nosaltres també!! Ha estat un crit unànime de tots els que estem esperant
Vindran els sindicats- ens han dit
Doncs, que vinguin i acostin els avions fins la porta. Però no sortirem!
Qui si que ha vingut de seguida ha sigut la tele, és a dir, les teles per ser exactes. I vinga focus, i vinga micròfons,... I aquí estem suant la cansalada!

Però... atenció!.... que veig?!!.... Anuncien alguna cosa pels altaveus.
Mirem a fora pels finestrals i caram!!..... una flota de lliteres amb un camàlic estan preparades per portar-nos a cadascú al nostre avió.
Bona pensada!
Baixo corrents, no sigui que em quedi sense!: espero que pel mateix preu s'inclogui un massatge fora pista!