Quilòmetre trenta-sis

El corredor de maratons creu estar en bones condicions però després de trenta-sis quilòmetres de cursa, les cames i l'esperit ja comencen a fer figa. Aquell sol -que cau a plom- i la set, van passant factura. Té una certa sensació de solitud però de cap manera vol afluixar el ritme. Que els dos kenians no l'atrapin. Fa estona que marxa despenjat, que ha deixat un gruix de corredors enrere i que no sent ni les motos de la televisió. Sap que al final de la recta inacabable, sota d'aquells arbres que es veuen a l'horitzó, hi trobarà aigua. Fresca.