Qui ho diu que els llibres no serveixen per a res?

Un relat de: aurora marco arbonés

QUI HO DIU QUE ELS LLIBRES NO SERVEIXEN PER A RES?

Quan faig aquesta pregunta, no em refereixo a aquells neanderthals que menyspreen la cultura pel fet de ser deficients en instrucció acadèmica ni tampoc a aquells que diuen que la saviesa no rau en els llibres sinó en l'experiència de la vida. Jo m'adreço, especialment, als fanàtics defensors de la tecnologia informàtica que prediquen la inutilitat de la cultura escrita en l' actualitat i, sobre tot, en els temps a venir. Sí, és cert que a internet hi ha la biblioteca més completa que hom pugui imaginar i també és cert que per aquest mitjà es poden resoldre tota mena de dubtes i problemes que sorgeixen en qüestions d'informació. Com diu un amic meu "tot el que no està penjat a internet no existeix i si no figures a internet no ets ningú" Per cert, que davant el dubte de la meva pròpia existència, un dia vaig escriure el meu nom a "google" i vaig tenir la sorpresa i la satisfacció de comprovar que jo "era" algú a la vida. Quin descans que em va quedar!
Bé, tornem a l'assumpte dels llibres. Què voleu? Jo seré de l'antiga escola però m'agrada rodejar-me de manuals, toms, obres, tractats, compendis, opuscles, publicacions, exemplars, fascicles, volums, extrets, receptaris, dietaris i fins i tot de vademecums, és a dir, de tota la lletra impresa en un paper. Dels llibres m'agrada tot: el cruixit que fan els fulls molts fins en passar pàgina, el color, l'olor, el tacte.... Veus, el que no sé si m'agrada és el sabor, atès que no n'he provat mai cap. Ni tant sols em llepo el dit en passar full, costum que, segons fra Guillem de Barkerville, pot resultar mortal de necessitat.
Un altre argument de pes a favor dels llibres és que hem de tenir en compte que algunes persones es guanyen les garrofes publicant-los (almenys ho intenten) i que no és qüestió de que juguem frívolament amb el pa de llurs fills. Servidora, per exemple, és una candidata a la frenesia d'escriure un llibre, com tothom, més que res perquè és preceptiu si un vol haver acomplit les tres obres que demostren el seu pas per aquest planeta.
Però ara, dic jo, tenen els llibres alguna "altra" utilitat? Doncs rotundament SÍ. Ja sabeu que a casa meva tot es cansa de durar, ves que hi farem, i quan no és una cosa és una altra. Malauradament, la setmana passada li va tocar a la persiana del dormitori. En pujar-la per a que entrés la claror, és va trencar la corda i es va desplomar a l'ampit de la finestra amb un soroll estrepitós. "Què és aquest terrabastall?", va fe una veu des de la sala. A veure, bé m'havia d'empescar alguna estratagema per a mantenir la persiana un xic oberta, mentre trobàvem a algun operari prou agosarat per emprendre una obra d'aquella magnitud. Així doncs em vaig posar a pensar i a pensar fins que, finalment, la bombeta es va encendre enlluernadorament. "Eureka!", vaig dir imitant el savi grec, perquè una té alguns defectets però llegida sí és. Bé, anem al gra! Em vaig dirigir a l'estudi i vaig treure de la prestatgeria els dos volums més grossos que tinc a la biblioteca. És tracta de dos llibres de 33 x 25 centímetres intitulats Gran Historia General de los Pueblos Hispanos , La Casa de Austria (siglos XVI y XVII) y La Casa de Borbón (siglos XVIII a XX) editorial Instituto Gallach, 1959. Què per què faig totes aquestes precisions? Doncs per a que veieu que no m'ho invento i per a que en pugueu comprovar l'existència (a internet, és clar). Deixant al marge les greuges que han causat les mencionades dinasties al nostre país, especialment la segona, vaig posar els llibres de canto sota la persiana per a que entrés força llum a l'habitació. I així estem, esperant al "manitas" de torn i pregant per a que no esclati una tempesta d'aquelles esgarrifoses que em deixi la Gran Historia General feta un nyap!


Comentaris

  • No...[Ofensiu]
    onatge | 23-11-2008 | Valoració: 10

    concebeixo la meva vida sense llibres i la lectura. Ara no tinc més comentari. Però un 10.


    Salut.
    onatge

  • MONÒLEG TELEVISIU[Ofensiu]
    nuriagau | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Avui m'he animat a comentar alguns i relats i dels teus, m'he decidit a comentar el primer que vaig llegir.

    Comparteixo el parer, com t'han inclòs a d'altres valoracions, que el teu llenguatge és espontani i àgil. Tant és així que considero que aquest text podria ser, perfectament, un monòleg d'aquells que, últimament, estan de moda als programes d'entreteniment de la televisió.

    Et felicito pel teu domini del llenguatge i la teva capacitat imaginativa.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Ei, Jo no ho he dit mai![Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2008 | Valoració: 10

    Hola, Aurora! Quina sorpresa he tingut en obrir aquest espai i veure que NO hi havia cap comentari meu per aquí! Diria que després de llegir i comentar-te La rentadora, havia continuat amb la segona indicació que m'havies donat... Bé, potser és un misteri d'aquells de les "coses de la xarxa, els teclats i les pantalles" que és un món a banda de tota racionalitat... El que faig, és posar-li remei!

    Entre una i una altra cosa, he llegit més d'un cop el teu relat... i tant la primera com la segona vegada, m'ho he passat igual de bé!
    És aquesta una altra demostració de que domines perfectament l'art d'introduir la ironia i l'humor en la narració de fets quotidians en entorns domèstics mantenint un estil molt personal que desperta la complicitat de qui et llegeix.

    A més, el llenguatge que empres no per col·loquial deixa en cap moment de ser correcte i això li afegeix mèrit a la gràcia dels recursos que vas alternant. Això s'agraeix!

    I per cert, si vols veure per a què més poden arribar a servir els llibres... clica damunt aquest títol: Capítol CXVII: De quan el cavaller.... És per tornar-se boig!
    Abans de deixar d'enrotllar-me, dir-te que no m'importaria rebre noves recomanacions de lectures de part teva, així que quan vulguis...

    I, sense més, t'envio una abraçada de les que serveixen per a allò que més et vingui de gust,
    Unaquimera

  • molt bon relats, sí senyora!!![Ofensiu]
    perunforat | 05-09-2008 | Valoració: 10

    jajaja, divertit, amè i instructiu! Ingredients genials per obtenir un bon relats!De fet com a bibliotecària, he vist el títol i m'hi he adreçat ràpidament tot pensant...ai ai...què dirà? Doncs, dit i fet, cap aquí! I he de confessar que aquest estiu a la biblioteca hem tingut l'aire condicionat espatllat i hem hagut d'obrir, de bat a bat, totes les finestres. I...endevina què hem utilitzat per aguantar els grans finestrals? Doncs llibres, piles de llibres gruixuts! De fet l'ambient està a vessar de llibres, i algun d'ells...farts de passar desapercebuts durant la seva vida aquí, al temple. Doncs quina millor manera que despertar de la seva letargia i poder ser útils, cops d'aire calent amb vistes al riu Llobregat!
    Una abraçada!!!

  • Molt bona...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-09-2008

    ...introducció, en un estil lleuger, correctíssim i irònic, per fer-nos arribar al clímax de la història. Et felicite!
    PS. Preguntaves sobre els reptes. Es millor que mires les convocatòries al fòrum. Quedarà tot aclarit.
    Salut i rebolica!

  • Síííí ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-09-2008 | Valoració: 10

    El teu relat m'anima a afirmar que SÍ els llibres serveixen per MOLT.

  • M'agrada [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-09-2008 | Valoració: 10

    tant com escrius! Tant si és prosa com poesia res sembla tenir dificultat per a tu. Què gran ets!
    Una abraçada.

  • Per a quasi tot![Ofensiu]
    Bonhomia | 02-09-2008 | Valoració: 10

    Em pregunto sovint si la tecnologia amenaça els llibres. Jo també prefereixo molt més les pàgines de full que les d'ordinador. De fet, estic enamorat dels llibres. No tafanejo gaire a internet, i si ho faig, potser m'acabo avorrint una mica.
    Expliques molt bé aquesta mena de paròdia còmica de com poden resultar els llibres d'útils, és clar que sempre va bé tenir-ne, jo, de fet, crec que serveixen per a quasi tot!


    Sergi

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-09-2008 | Valoració: 10

    ... aquest punt d'espontaneitat que traspuen les teves narracions… i, si no és espontani, ho trobo molt ben treballat.
    [Això dels llibres que cites, no ho he mirat al Google: Ja me'n fio]
    Ah! ja he tafanejat una mica "G.V."
    Joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.