Qüestió de temps

Quan el gall, orgullós i altiu, inauguri el dia,
quan la Lluna mori, un dematí més,
quan hagi comptat totes les estrelles menys dues.

Quan el llit, desfet, faci olor de tu,
quan ja no se senti la música,
quan els nostres cossos se toquin suaus, suats.

Quan les esglésies tanquin per defunció,
quan el rellotge torni enrere,
quan els vidres mos impedeixin veure-hi més enllà.

Quan t'abraci.
Quan m'abracis.
Quan mos abracem.

Quan les espelmes il·luminin la nit,
quan pensis aquell "ta-txan!",
quan l'única veu sigui la remor de les ones.

Quan la meva addicció siguin els teus llavis,
quan el teu alè sigui el meu,
quan la meva vida siguis tu.

Llavors. I només llavors.

Llavors les girafes besaran el cel,
llavors les estrelles de cel i mar se confondran a l'horitzó,
llavors l'estruç traurà el cap.

Llavors els teus ulls il·luminaran els meus,
llavors els meus ulls hi veuran,
llavors la teva bellesa serà el Sol.

Llavors volarem amb un cavall alat,
llavors els miralls reflectiran un somriure,
llavors totes les flors vendran a veure't.

Llavors tendré ganes de riure, de viure,
llavors el meu llit serà el nostre altar,
llavors te besaré dins un cap de fibló.

Llavors les gallines, lliures, pondran ous de colors,
llavors el món deixarà de rodar,
llavors el públic aplaudirà.