Queixa meva de part teva.

Vas teixir una teranyina,
creixent entre tot de fils,
solitaria en un refugi
desde on poder veure el mon .

Et van prendre aquell espai
on et senties segura
i et vaig trobar quan vagabes
perduda i horfe de lloc.

Volia que tu miressis
com miro desde els meus ulls
quanta vida hi ha per viure
quants cops per tu brilla el sol

Quan se t’obría una porta
de sobte et barren el pas.
Ja no volies més canvis,
aquest no t’haurà agradat

¿Quin poder tot ho capgira?
¿qui es creu que es l’amo de tot?
¿On t’han dut amiga meva,
com puc amb tu ara quedar?

Deixa´m que en lloc teu rondíni
amb mots que tu no pots dir,
que cridi com cridaries
que no et tocava morir

No has pogut fer l’equipatge,
ni un comiat, ni un escrit,
t’han apagat la vida
en el que dura un suspir.

Si allà on vas hi ha algú que mana
que algu revisi el que fa
i si jo puc contactar-hi
creu-me que em sentirà.

però no li demanis feina,
si no tens cap passatemps
deixa que treballi un altre
que a tu et toca descansar.