Què tal?

Un relat de: clariana

Des de fa un parell de setmanes sembla que la gent poc propera, sobretot, s'hagi pres un beuratge de curiositat per tot allò referent a la vida d'altri.
Mai m'ha agradat haver de respondre a la pregunta: QUÈ TAL?
És obvi que la resposta sempre serà:
"- Bé o molt bé", perquè si per descuit se t'acut contestar:
"- Anar fent", o quelcom similar. Ja t'oferiran 5 o 6 espatlles perquè et pugis recolzar a explicar les penes.
I resulta que si no ets prou hàbil per escapolir-te i respondre un:
"- De fet no em puc queixar tot va rutllant", no pararan de burxar fins a què vomitis allò que farà que no se sentin tan desgraciats, perquè en el fons tots anem tirant.
I jo de cop diria...: "- Escolta tu, què tal? Explica'm allò que vulguis, perquè ben segur que ho necessites més que jo".

Pregunta fàcil i resposta complexa, és una trampa. Què tal?

L'altre versió, que a vegades resulta més feixuga, és que t'enganxin i estiguis emmerdat fins el coll i hagis d'explicar tota la història. Això és el què m'ha passat avui, anava caminant sola i reflexiva pel poble, de sobte he vist dues noies amb qui havia compartit en hores del pati. No érem del mateix equip durant els anys escolars, però quan la gent creix sembla que oblida els estira i arronsa del passat. El cas és que ha aparegut la gran pregunta i jo he caigut de 4 grapes a la trampa i he hagut d'explicar i argumentar com em va la vida i miracles, sincerament no en tenia ganes, però una de les coses que em caracteritza és que quan començo ho he d'acabar, no m'agrada deixar la feina a mitges.

Ni quan els temps son bons, ni quan com ara els dies no són tan brillants resulta una bona pregunta. Què tal?

Seguiré treballant per buscar la millor manera d'escapolir-me, potser ho pregunti al gat del veí, que d'això en sap una bona estona.

Comentaris

  • Interessant![Ofensiu]
    Arbequina | 09-01-2007

    I verídic! M'ha agradat aquest anàlisi d'un dels formalismes més emprats entre nosaltres, el: què tal?
    El final l'he trobat mot divertit, i, si m'estires... profund.

    Una abraçada de l'Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?