Què ets?

Sóc tristesa i alegria
sempre en un mateix paquet.
sóc esperança continguda
amb por a perdre el temps.
sóc udol d'enyorança
intensitat de moment.
Sóc contradicció en les paraules
mentre intento combinar ciència i sentiments.

Bellíssim LLibre, l'he trobat molt molt bonic!
M'ha agradat molt com et presentes a les paraules, a les formes, als sentiments... molt bo!

Felicitats!!!

t'has passat!!!
originalitat, elegància, bellesa literària, brevetat, claretat i un quelcom de molta mà de poetessa experimentada que amb els molts fa el que vol...
m'ha impressionat l'arquitectura del teu poema!!!
i acabes... amb un vers aparentment innocent "i tu, què ets?" que més aviat sembla un desafiadament a la persona creguda que es creu superior a tu i als altres...
una abraçada!!!

M'ha agradat molt! Diria que mai dt'havia llegit... i si ho havia fet no t'havia comentat i ho havia deixat per un altre moment... però a partir d'ara et llegire sovint!
"Sóc esclava.
Sóc amiga.
Sóc presència
i buit etern."
Fantàstic Llibre!! a mi també m'agraden les poesies que desprenen sentiments...i aquells versos que marquen...Petons!

Es un poeme molt curios que parla per si sol.
Ens fas una pregunta, que almenys a mi me es fet que amb planteixi.
I si vols que et sigui sincera, no he trobat una resposta prou convincent que em defineixi que soc.
Una abraçada.

no ho sé què sóc, oi?

el sí que sé és que tot el poema és l'afirmació d'algú a qui la literatura, concretament, la poesia va lligada al sentiment, a la lectura
les paraules que aletegen en el paper i que aquest polsim llençat al vent que dius que ets té unes connotacions religioses prou importants "pols ets i pols et convertiràs" és a dir el no-res, però ara ets per decisió pròpia tot això que dius i més.
Ets una bona escriptora, Llibre.

Petons.

ens porta a preguntar-nos que som i sovint ens definim més pel que no sóm. Tenim curiosos moments en que som capaços de veure més en dins del que nosaltre mateixos pensem que som.

Bona rima ben estructurada i amb ritme i musicalitat.

M'ha agradat....

Ben escrit, ben estructurat i fet amb cura. Trobo que el poema ha estat fet amb sentiment, potser fins i tot, amb alguna mena de rencúnia. M'agradaria saber que o qui t'ha dut a escriure aquests versos i sobretot a qui et dirigeixes en la interrogació retòrica (al lector, a algú en especial, a ningú?):

"I tu: Què ets?"

Seguiré llegint-te!
Adrià.

Un ritme àgil i lleuger, com l'essència del propi poema.
M'ha semblat sentir volar tot el polsim eteri i màgic del que estem fets.
Tu deixes lliscar les imatges i les sensacions que la teva veu el va dictant des de molt endins. M'agrada el "sóc" valent i ferm que aguanta amb força cada estrofa.
Som tantes coses Sílvia, potser fins i tot som l'amalgama de tots els elements...

M'agrada la forma lliure del poema, dóna sensació de no estar engabiat en lloc.
Aquesta almenys és la sensació que em transmet, polsim d'un tot que s'escampa per tot arreu.
Me'l enduc a favorits.

Petons!

M'ha agradat bastant. Et felicito.

Un petonet. !!

Sóc el full d'un poema
que la Tramuntana
secseja cap el cel.

I ... sóc mil coses que m'agraden
i faig les que amb deijen fer.

I ... sóc la Banyeta entrameliada
que viu en el seu badiu,
llegint el poema de LLibre
i sobre tot... gaudint !!.

I llavors com un cop de vent entren una pila d'idees, desgranades en una escala que engolim amb la mirada.
I ho dius tot.
Llavors trenques.
I ens demanes que parlem (però no t'adones que ja ens has deixat muts a tots).

Fantàstic.

m

uoo precios, m'ha encantat, escrius molt bé. M'agrada com juges amb les paraules. Petons!

xaropdetu

molt guapo! de veritat que m'agrada... feia temps que no et llegia... passo més temps al fòrum que llegint cosetes... molt malament! jiji!!

però bé, que ja ho saps, el que penso de tu! molt bé, sílvia!

hem de fer una trobada ben aviat, eeeh, que tinc ganes de veure-us!!!!!!

petons,

AnNna

Jo personalment no ho sé, però és molt guapo el poema, felicitats, senzill , amb ritme i bonic.

et diria que aquest poema semblaria la continuació del teu anterior... però no. El contingut és ben diferent. Aquest títol interrogatiu, que també conclou el poema és la pregunta que, amb un cert neguit, llences al vent.... què ets... tu?

Perquè vols saber si la resta se sent com tu: et sents esclava de les aparences, de la imatge que transmets als altres, del present que tens, i que no saps si és real o fictici...

Ara bé, com a contrapartida, afirmes que ets amiga de la paraula escrita, dels sentiments deixats en poemes. Amiga present. Esclava absent. El teu "jo" amic és ben real, el teu "jo" esclau és eteri, no existeix sinó en el no-res.

I en l'última estrofa, sembles arranjar la disquisició: tu no pots ser més que un sol ens, un sol cos, un sol cor, una sola ànima. Com un polsim de sorra que es llença al vent: no en pots separar els grans.

I en la conclusió, tornes al principi del poema: ja has dit que tu és inseparable en tu mateixa, però i tu.... com ets?

Aquest és el missatge que m'ha transmès el teu poema. I m'ha agradat. Un missatge ben soterrat, al meu entendre. Però ben entenedor.

Una abraçada, Llibre. TU ETS una artista de les lletres!