Cercador
Quan venen nous vents, amb altres sons, d'altres terres
Un relat de: silvia_peratalladaNo sé com
tampoc perquè
la vida, a voltes
és tan puta
amb aquells qui
se l'estimen.
No sé com,
tampoc perquè
les circumstancies
varien, al so del vent
quan la mar
calmava el cor.
No sé com
tampoc perquè
canviem
la ment i el pensament
i anem, amb el temps
acostumant la pell
als sons dels nous vents.
Comentaris
-
Sembles una miqueta triste..[Ofensiu]AINOA | 30-11-2005 | Valoració: 9
La vida es plena de entrebancs i dia a dia tenim que anarlos tanteixant per anar tirant endavant.
Ja cops es tot de color de rosa i es molt bonic, pero aixo no passa gaires vegades.
Es per aixo que tenim que prepararnos be per saber afronta el dies que ens fan sentir una mica malament.
Una abraçada Silvia. -
Guspira | 29-11-2005
Aquells que se l'estimen la saben viure i saben aprendre dels cops i apreciar els instants un cop més, sabent-se més vius doncs les facilitats no ensenyen a viure.
Les circumstancies són, i seran, circumstancies, i varien cada moment, com el vent que bufa uns dies fort, uns altres fluix, uns dies fred del nord, altres calent del sud, però sempre podrem apreciar l'olor del mar o la de l'herba de la muntanya.
La ment i el pensament... com molt be dius, sempre seràn com el vent, i sempre hi haurà coses noves, que facin de la vida una lluna clara o amagada.
Felicitats pel poema!!
GuSPI -
..........[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 29-11-2005
hi ha una dita que diu: puta si però ben pagada!
doncs això la vida es puta i cal pagar-li com cal, no si val badar, plorar, cal ser irrevent al sol i no anar amb el cap cot, que es allò que ell vol.
Els meus 36 graus centigrads aproximadament, a traves de la xarxa fins a tu per fondres en una aferrada, si ara la necessites i totes les vegades que la necessitis.
ânims si et calen! -
la vida i la pell...[Ofensiu]cassigall blau | 29-11-2005 | Valoració: 10
...camvien, preo el cor es sempre el mateix...o no?
Una abraçada -
tot segueix igual [Ofensiu]jmgg | 29-11-2005 | Valoració: 10
No se com
Tampoc perquè
Però la vida
Sempre t'estima i les coses podem canviar amb una guspira de foc
I no passa res només el bons moments val la pena recordar-los
Endavant Sílvia tu t'ho vals, i els que estem amb tu ho sabem
Una abraçada del iaio
Salut força i república
Josep Mª
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582393 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....