Quan ho veus tot negre...

Un relat de: sensecor

Cap a l'hivern és quan més t'anyoro,
quan necessito algú que hem faci un peto,
algu que m'abraci,
algu que m'estimi,
es quan mes et necessito.

No em deixis que passi fred,
abraçam i fes-me feliç
deixa'm estimarte encara que res sigui real
encara que tot això sigui un somni
del qual mai pugi despertar,
en el que ens estimem mútuament
i on el mal no existeixi.

Perquè hem crees ilusions per desprès trencar-les de cop?
Perquè hem tractes així?
Encara no paro de preguntarme el perquè de moltes coses a les qual no trobo sentit ni el trobare mai.

No entenc el motiu pel qual hem dius adeú,
hem dius nomès vui amistat,
tan aviat m'has deixat d'estimar?

On an anat a parar els sentiments que senties per mi?
On guardes el meu cor?
On estàn les meves ilusions?

Encara recordo:
aquelles cançons que hem possaven la pell de gallina i que em feien pensar amb tu,
aquelles menjades de tarro que tenia nit rere nit per por a perdre't,
aquells petons que no eren per mi,
aquelles mentides disfressades de paraules.

Sempre dic.. que lluiteu pels vostres somnis..
però...
i si de veritat només son somnis??
castells d'il.lusions i fantasia que encara que cerquis i cerquis... mai els podràs abastar?
aleshores que s'ha de fer?
enfonsar-se.. o continuar endavant?


Comentaris

  • jOaneTa | 04-01-2008

    diuen que quan et sents així cal continuar endavant...
    jo per molt que m'ho diguin i que ho digui..m'enfonso.

    M'ha agradat molt, suposo que perquè em sento així.

    jOaneTa

    FELIÇ 2oo8

  • ¥eÞe§ | 12-10-2006 | Valoració: 10

    Hola, m'ha cridat l'atenció la reflexió final, ho fa rodó. Penso que encara que un somni no s'hagi aconseguit, no hem de enfonsar-nos i molt menys deixar-ho tot correr. Es la lluita, la il·lusió, les ganes, l'esperit de no abandonar mai el que ens fa únics. Sempre cap a endavant i no et rendeixis mai, perque despres d'un somni, ne vé un altre.
    Petons!

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191509 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.