Cercador
Quan ho suposes tot...
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Ni converses de rodes de cotxe,
ni cares pintades,
ni cervesa ensucrada,
que avui ja en tinc prou.
Ni bars tots foscos,
que necessito llum,
ni mirades que m'observen,
plenes de fum.
Quan ho suposes tot,
el res omple l'espai i guanya.
I jo perdo el joc,
sí, altre cop.
I la nit avui no té gràcia,
encara que no faci fred,
encara que soni aquella cançó.
Hi ha una peça que falla.
La lluna també surt,
però ignora el què passa,
i jo llavors penso,
que he suposat massa.
I desperto i no ho tinc tot,
quina merda tot plegat,
ni les paraules sonen,
ni jo sé on sóc.
Quan ho suposes tot,
el res omple l'espai i guanya.
I jo perdo el joc,
sí, altre cop.
Comentaris
-
" el res omple l'espai i guanya "[Ofensiu]kispar fidu | 11-01-2006
i jo no sé on sóc
Quan pensem que ho tenim tot clar, que no hi ha sortida, que tot està perdut, que les possibilitats s'han esgotat. Quan veiem fondre's els nostres somnis, quan l'esperança sembla perduda del tot perquè nosaltres ho soposem tot... llavors "el res omple l'espai i guanya", ens guanya. Sí, ens deixem véncer lentament per ell i caiem al buit i ens mantenim allà durant un temps, fins que poc a poc, tornem a véncer...
aix... suposar i donar les coses "per fet" no és massa bó, però sovint es fa inevitable... (i massa vegades... si pogués dir el contrari...!)
que vagi molt bé!
Ens veiem per aquí...Suposo!
jejeje!
Ciao!
Gemm@ -
Deambulant...[Ofensiu]Carme | 10-01-2006
Passejava x aquí... Llegia poemes... I aquest m'ha fet venir ganes de comentar-lo... Suposo que ja el devia haver llegit en el seu moment, però els poemes ja ho tenen això, que de vegades hi veus més coses, pq notes que s'hi expressa una sensació que ara sents més propera...
A cada estrofa hi trobo algun punt especial, però m'agrada especialment la de la lluna, i el "encara que soni aquella cançó"... En fi, que vaig redescobrint, i que m'han arribat aquests versos...!
1petó. Fins aviat! -
Amb ganes d'algo mooolt algo...![Ofensiu]Psique* | 16-02-2005
Txe, Cuca... les teves paraules silencioses em comencen a burxar.. Ja fa dies que no escrius res i és molt extrany que TU no tinguis res a dir... no m'ho crec! No i No!
Que aquest parèntesi no t'allunyi gaire temps, ok?
Un petonet ben gran i una abraçada molt sincera! -
Això ja sols passar[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 13-02-2005
Quan esperes molt d´alguna cosa o persona o nit, el més normal es decepcionar-se.
No se si el relat es refereix a això, però m´hi he vist jo.
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134121 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara