Publicitat

Actualment hi ha dos anuncis de televisió que m'alteren els nervis i posen en perill la integritat de la pantalla del meu televisor. Em sembla escandalós que Transports Municipals de Barcelona tingui la barra de mostrar l'interior d'un autobús on la gent, còmodament asseguda, bada veient com un angelet papalloneja pel vehicle, en una visió idíl·lica i meravellosa del què és traslladar-se per la nostra estimada Barcelona. De fet, aquesta mena de missatge mentider ens planteja el viatge entre casa nostra i la feina com un somni paradisíac. L'ambient, les persones, la situació, fins i tot la percepció del model de l'autobús porten a l'engany més absolut. I no passa res. No hi ha ningú que faci un contraanunci on es vegi a la gent, a quarts de vuit del matí, jugant a les sardines en llauna, olorant l'aixella de la persona del costat, o de sobre, o de sota, que comparteix el trajecte fins a la feina. Això sí, després d'haver esperat còmodament l'autobús durant més estona de la promesa.

L'altre anunci despreciable és el de "La Caixa", en que un noi parla amigablement amb l'empleada d'una oficina i li explica que ha de tenir bessonada i no podrà pagar la hipoteca. L'amable empleada li treu importància a l'assumpte i li diu que no es preocupi per res que ja s'adaptaran a les seves necessitats. Però com és possible? Algú s'ha atrevit a anar a la seva oficina de la Caixa i demanar-los que li retinguin un rebut perquè no li va bé pagar-lo? Potser el que no diuen és que la possibilitat d'adaptar la hipoteca li representarà a aquest desgraciat la condemna, en forma d'interessos, d'haver d'allargar més, en temps o en diners, la seva relació amb ells. És allò de la lletra petita, que en l'àmbit de la publicitat audiovisual esdevé lletra transparent. Tots sabem que les entitats bancàries si alguna cosa tenen és ànim de lucre i no resulta admissible admetre que admeten l'admissió d'una gestió que els perjudiqui, encara que això pogués beneficiar el client. La seva voracitat es veuria afectada i podrien perdre part dels guanys amb que llueixen els seus balanços. Si ja ho sabem això, no cal fer la pantomima dient el que no diuen i fent veure que són el que no són. Estalviem-nos-ho.

No cal entrar a valorar altres insults publicitaris, com els de les compreses estupefaents que pinten les dones com flipades durant el seu període menstrual. O els de colònies seductores que posen als nostres peus dones de bandera que se'ns sotmeten per la nostra olor. O que dir dels detergents màgics que fan al·lucinar a les dones que els utilitzen i que gràcies a les seves excel·lències, testejades en laboratori, renten més blanc el blanc. Tots sabem que la publicitat enganya, sempre s'ha dit. El problema és que avui en dia ja hem travessat la frontera de l'engany. Avui en dia la publicitat insulta la nostra dignitat i ens tracta d'imbècils. De més imbècils que sempre.