Pupurri de pensaments amb un únic destí

Un cúmul de sensacions i experiències ja viscudes ressorgeixen del no res impedint que miri a l'horitzó positivament. Totes les veritats que vaig trobar van adolorir el meu ésser, i encara que totes elles vaig poder descubrir, sembla extrany que cap d'elles pogués transformar en alguna cosa més que veritats doloroses, en algun somni fet realitat.
Les muntanyes i muntanyes de forçes ja recarregades m'obliguen a almenys pensar que puc tornar a lluitar per tu encara que començi de cero novament, tot i sabent que és bastant possible que l'espera i la lluita siguin novament un fracàs.
Arribo al punt més alt d'una torre, gris i aïllada, amb parets notablement gelades, i una sensació freda recorre la meva esquena. L'únic que se m'ocurreix pensar en aquest moment, és que els teus dits acarícien la meva pell fins arribar al meu coll.
Tinc ocupades totes les habitacions del meu cor por una mateixa persona, una persona que sense saber com ni per què, resideix i posseeix totes les claus, encara que mai va viure en aquest racó a la seva voluntat.
Gràcies a un misteri de paraules puc desxifrar un còdi obert de lletres que mai vaig imaginar i que em porten a tu lentament, amb un únic pensament: el tenir-te a prop per sempre.
Les paraules que vaig inventar en un día com aquell, avui poden no tenir ja cap valor, ja que el seu significat va canviant al veure que tu ja no hi ets...
Tota una vida pensant que et quedaries al meu costat, que em donaries calor i tendresa als hiverns i a les nits fredes, que em donaries el teu ajut i comprensió als moments durs i difícils, el teu amor día i nit, i la teva presència cada despertar.
Els minuts es fan llargs al pensar que al meu costat només hi ha un got fer malbé, buit i fred com la nit que s'ensenyora de la ciutat, els llums il·luminen els carrers i fins i tot crec perdrem en els seus rajos de llum intensa per viatjar a un món nou, diferent i, on els somnis es tornen cumplint si els desijtes de veritat...
Sento com encara tinc somnis empressonats dins la meva ànima, amagats sota la meva pell, i tant amarrats a ella que havien passat desapercebuts per un temps. El foc del record de les teves carícies va aconseguir desfilar cada un d'ells, i només vaig poder trobar un d'inmens valor i intens desig, el tornar-te a tindre a prop per sempre per a poder enamorar-te.
Mai em vas donar una oportunitat, i encara que vegi lluny que vulguis estar amb mi, depenent de la teva decisió final, jo donaré el meu pas a deixar-te escapar de la meva vida per sempre, o tornar on havia deixat la meva guerra, i per última vegada intentar-ho un cop més, amb una única arma i la més poderosa: el meu cor.