Punt i a part

PODRAS DEDICAR-LI UN POEMA DE NOCES DE PLATA A LA TEVA ESTIMADA, JA HA PASSAT QUASIBE UN ALTRE ANY, ESPERO QUE US POGUEU RETROBAR.

la paraula lliure de mentides.
Molt tendre i nostàlgic.

Pau

però que bo! M'ha encantat! és preciós, de debò!

Una abraçada

Crec que amb això queda tot dit .

enhorabona per la teva tendresa i subtilesa a l'hora de triar les paraules.

He estat una bona temporada desconnectada, cansada. He passat uns dies molt dolents, però ara ha tornat l'alegria a casa, en forma de gosseta dàlmata, l'Ona.

M'he aturat en aquest poema, per assaborir amb calma l'elegància habitual en els teus versos. La bellesa sempre present a les teves estrofes. La sinceritat sempre fidel de les teves paraules.

Sense caure en "l'ensucrament", has construit un poema que traspassa la pantalla. És d'aquells que entren dins nostre i allà queden, en un lloc privilegiat de la memòria.

Però torno a repetir i a destacar l'elegància i la bellsa d'aquests versos. Perquè és un poema ple del sentiment més noble i més pur que es pugui trobar.

Un cop més, amic roda03, em sorprens amb una altra petita meravella. Una petita obra d'art. Com tots els teus poemes.

Espero l'estiu estigui anant bé. Jo marxaré cap a Roma aquest diumenge, i el dilluns 21 cap a Londres. Ja en tinc ganes.

Una abraçada ben forta i, com no, un barret per tu, ple de fulles perennes que volen quedar-se a les teves branques.


Salz.

Un poema intens i fantàstic, moltes gràcies per compartir-lo.

són un bell arrodoniment per aquest poema d'amor infinit, malgrat la separació que entenc temporal...

"...
Quan t'imagino,
de tu me'n faig pàtria,
i la fressa de la teva veu
m'acompanya moltíssim.
Punt i a part :
no triguis gaire".

És un poema elegant i pur, cristallí i vertader. Va més enllà de les paraules per instal·lar-se en un sentiment tan fort i tan poderós que perdurarà per sempre. Com és habitual en tu, has construït uns versos bellíssims, triats amb cura i delicadesa, per estendre'ls suament sobre el teu cor enamorat i protegir-lo de tota tristesa.

Moltes gràcies per recodar-te de mi i "reclamar-me". És cert, fa un parell de mesos que no publico res i és que hi ha dos factors importants en contra: la falta de temps i la falta d'inpiració per posar en paraules aquells mil i un pensaments que cada dia trespassen el meu cervell... Idees n'hi ha, però no flueixen com jo voldria... ara mateix tinc entre mans un projecte de poema, però encara necessita molts retocs per arribar a la intensitat desitjada.

De tota manera, no pateixis per això, per la falta de noves creacions. Si et ve de gust, et convido a llegir algun poema de fa més temps, diriem dels més antics, i dels quals et diria que, potser fins i tot, n'estic més orgullosa que dels darrers.

Espero que no em sentis lluny... perquè jo segueixo brindant per tu i per aquesta poesia tan preciosa que es capaç de fer.

Una abraçada ben forta!

...desprenen aquests mots, defugen i es troben, envoltats d'un amor autèntic, íntim, encisador...

La teva poesia, és dintre la profunditat més fonda d'uns sentiments amarats d'immens amor. Felicitats!

Gràcies per comentar-me, no saps pas el coratge que em dona l'opinió d'algú que aprofunditza i treballa, amb bon gust, la poesia

Una abraçada!
Montse

per no caure
en la dependència
de la teva absència.

Les persones importants ens creen adicció,
se'ns fa imprescindible el tenir-les allà, a prop.

Els lligams que es creen són tan especials,
que costa desfer-se'n...

ens veiem!
Gemm@

Com l'arbre s'estim a la fulla,
La fressa de la teva veu m'acompanya... que bonic!!
Amors passats, dolces recordances,
La sensibilitat a flor de pell, senzillament sublim poeta,
Sublim roda03!
Gràcies per les teves lloances als meus escrits i creu-me que celebro moltíssim que llegir-me et faci passar bones estones.
Una gran abraçada i un petó.

El temps no s'atura, els records es pinten de nous colors i ressonen a la llunyania, però mai desapareixen. Aquesta complicitat de tantes experiències compartides s'omplen dun espai difícil de descriure, immens i alhora petit; aquesta pàtria que descrius, plena de tot...

Crec de debò que quan els somriures i les mirades abracen dolçament i escampen paraules entre els silencis, l'amor malgrat ser distint al que un dia va estar, té una serenitat profunda que vesteix les pors i la incertesa i la unió es converteix molt més que en una rampellada, una utopia o un concepte, és quelcom gairebé palpable.

Has fet un poema tendre, realista i ferm; ple d'empremtes vitals i d'una nostàlgia que no pesa.

Una abraçada i fins ben aviat!

Un cant d'esperança malgrat l'enyor. I clam d'amor que impregna cada vers d'un farcit de nostàlgia.

Un poema tendre.

LLIBRE

Una expressió de l'amor cap aun altre és sempre un senyal de solidaritat interior, de transmutació en el ésser del nostre desig.
Tu ho has plasmat detalladament sense precipitacions ni confusions.
I alhora, els peus ben clavats a terra, sabent exactament quin lloc trepitges, queda ben clara la diferència entre realitat i desigs.

Excel.lent poema, de ben segur, per algú excel.lent.


helena

et demano permís per publicar-lo en una revista "de paper" que fem uns quants "sonats"

m'ha enamorat per la fluïdesa de les imatges, per la calidesa i el perfum de cadascuna de les paraules.

Parlava el teu cor! I la seva, era una veu d'una dolcesa infinita.

tens la capacitat de SENTIR , d'EXPRESSAR, de COMUNICAR l'esgarrifor intensa dels teus sentiments.

Una abraçada MOLT forta,

estic emocionada....

poema, aquest sentiment no fa més que besar el cordó i els vincles
gran poema