Primer i últim viatge

Un relat de: Núria Niubó


És el primer viatge que fa l’Anna des de que té carnet de conduir.
Els pares, molt a contra cor, han acceptat la seva ferma decisió d’anar-se’n sola, tot que confien en la seva prudència, no han pogut estar-se de fer-li recomanacions de tota mena.
Duu lo més imprescindible, sap que les monges clarisses han fet vots de pobresa, només un petit regal per a una persona molt especial.
El viatge el farà sense perdre massa temps, vol arribar-hi a primera hora de la tarda.
Com més s’apropa al Convent, més intranquil•la es troba. Després de haver concretat dia i hora amb la Mare Superiora, sabent que són molt estrictes, vol ser puntual.
Són les quatre de la tarda, ha deixat el cotxe en la petita plaça del Convent, el cor li batega de pressa, les cames li tremolen. Tants anys esperant!
Des de que té us de raó que ho ha desitjat. Els pares sempre li han fet raonaments per convèncer-la que encara no era el moment. Ha estat ella que ha fet tots els passos per ingressar en l'Ordre de les Clarisses que habita en aquest antic convent. Als pares resignats, només els queda pregar perquè la seva filla sigui feliç.
El cor torna al seu ritme i amb pas decidit s’atansa a la gran portalada, el so esquerdat del timbre li fa preveure l’austeritat. Des de darrere una petita reixa, una veu suau , després d’un Ave Maria, li pregunta el nom.
El gemec de la porta en obrir-se, queda ofegat pel dolç somriure de la germana, que l’acompanya, amb pas tranquil i en silenci, fins al despatx de la Superiora.
Li assignen la cel•la i els hàbits, ella però, demana un únic desig, conèixer a la germana Concepció.
En trobar-se, els seus cors bateguen a l’uníson. Totes dues esperaven aquest moment amb un estrany temor. Mare i filla es fonen en una llarga abraçada. L’Anna dóna a la seva mare, aquella petita capsa que els pares adoptius havien guardat tant de temps. A dins, hi ha una cadena i una medalla de Santa Clara amb la inscripció: “Hermana Concepción”
Des d’ara ja no les separarà ningú.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Enhorabona, Núria![Ofensiu]
    nuriagau | 09-05-2011 | Valoració: 10

    Un narrador ens va dosificant la informació de manera que aconsegueix mantenir la tensió del lector des de l’inici al final del breu relat.

    Una història entranyable amb un desenllaç que no esperava. Els pares adoptius només els resta esperar que sigui feliç retornant als seus origens.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

    PS: Enhorabona per haver estat seleccionada!!!

  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)[Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Entre la pobresa i l'emoció[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-02-2011 | Valoració: 9

    Tens tota la raó. Com dius, la ciutat és dura per als desvalguts. I la indiferència un síntoma de que les coses no són adients per a l'indiferent, que ha de rectificar i surar, però amb un nou ritme. Si.
    Pel que fa al retrat de la societat, jo em refereixo a la indiferència que acabo d'exposar, massa trista per a aquests temps.

    T'agraeixo jo també el teu comentari.

    Pel que fa al teu relat:

    Les inconveviències de la vida se'ns presenten, a vegades, amb temor però amb esperança. M'agrada el toc d'emoció del final que no sospitava.


    Sergi

  • un relat rodó[Ofensiu]
    panxample | 24-02-2011 | Valoració: 10


    viatge rodó que acaba en el seu punt de partida.
    enhorabona

  • Una bona versió abreujada[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2011 | Valoració: 10

    He entrat en aquest relat per a veure com havies escurçat l’anterior per tal d’adaptar-ho als límits del concurs...
    i amb gran satisfacció he vist que has aconseguit fer-ho sense que el text perdès el seu batec intern, que tant m’havia agradat quan el vaig llegir per primer cop, ni la seva éssencia.

    Quan escric sobre la part eseencial no em refereixo tan sols a les dades de què ha de disposar el lector per a seguir la narració, que continuen apareixent en la mida adequada, sinó de l’atmosfera que l’envolta, i que emana des de les línies escrites per a facilitar-li la inmersió en les escenes, especialment en les darreres.

    Per tot plegat, t’he de dir i et dic molt convençuda que has fet ( o tornat a fer! ) una bona feina, Núria!

    I et torno a enviar una abraçada, que sempre és un plaer,
    Unaquimera

  • gràcies núria per les teves[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2011 | Valoració: 10

    paraules tan amables i encoratjadores i pels teus relats i poemes
    una abraçadota
    joan

  • Precís[Ofensiu]
    franz appa | 11-02-2011

    Havia tingut ocasió de llegir el relat al repte del fòrum. impecable i precís, com tot el que he llegit de tu.
    Ets una escriptora d'una sensibilitat i un talent molt valuosos.
    Salut!
    franz

  • Columba Palumbus | 10-02-2011

    Un relat molt dolç i suau... m'ha agradat molt, el ritme tranquil, la descripció, el llenguatge... i amb un final rodó.

    Felicitats!

  • Renoi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-02-2011 | Valoració: 10

    ...molt bé. Toques un tema tabú i que tothom sap i ningú vol dir. Quantes mares com aquesta hi hagut en els convents. Quants fills han mort sense veure mai la llum. Quanta hipocresia en un acte tan bell com l'amor i el naixement d'un ser humà.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1286 Comentaris

176637 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC