Primavera eixuta

Tot és primavera...."

Així diu una cançó d'en Serrat. I la "primavera eixuta" me l'ha recordada.... quan les primaveres d'hivern són les eixutes, les desagraïdes, les que fan creure que les esperances ja són mortes, anegades........... i llavors ve la primavera d'estiu, la de les tempestes, la de les anhelades gotes d'aigua, ... les que et fan pensar que, potser, no totes les flors han estat trepitjades.

Un bon poema, Grünewald. Una bona pensada de diendres d'estiu, a les nou quaranta.

Acceptes una petita crítica? Sí? Gràcies.... sabia que em diries que sí! Alguns versos semblen una mica encorsetats... Crec que el missatge és fantàstic, però queda una mica ofegat per la rima que has volgut donar al poema en general.

No m'ho tinguis en compte.... Un petó, gràcies per connectar-te des de "l'exili"......... !