La vida de Marc...

Un relat de: DavidGB
En Marc és al primer dia de feina, content i orgullós camina fins a la residència comunitària de salut mental a la que comença a treballar, dies abans a estat anant a reciclar-se. Ell és el recepcionista, s'encarrega de coses com rebre a la gent i les trucades, fer papers i tràmits, etc

En Marc a les seves estones lliures estudia arqueologia per vocació, estudiós de la natura humana, hi pensa com Rousseau que aquesta és bona. Els seus adversaris científics li semblen foscos, aquells que pretenen demostrar que la guerra, la desconfiança i el cinisme són la condició natural de l'esser humà. Ell imagina un estadi primigeni molt més armonios, comunitari i pacific. Marc somnia cada matinada, entre trucada i trucada, en mamuts, lleopards i ossos de dents, hi pensa en desxifrar allò indesxifrable, i s'hi pregunta que serà allò que ens diferencia dels nostres germans primats. Serà el llenguatge? La nostra sociabilitat primigènia que ens permet tractar amb desconeguts? La nostra capacitat per imaginar, crear relats, ser creatius en la nostra conducta?

Marc va a treballar i es sent be, és conscient de que està entre el seus i no tan sols pels treballadors de la residència com ara psicòlegs, treballadors socials, terapeutes i monitors, sinó per els seus residents i usuaris, al cap i a la fi són molt bona gent. Fa anys Marc va ser un d'ells: imaginava que Déu li manava senyals, que l'aigua a la dutxa li parlava, així com el vent quan feia aire, veia ombres a les parets i formes a les núvols, deliris. Encara recorda amb amargura quan a la quarta planta d'un hospital psiquiàtric una metgessa li va dir a la seua mare: el vostre fill ha patit un brot psicòtic. Allò li va trencar la vida. Quan se ho va dir al seus amics molt d'ells li donaren de costat. La seua amiga especial Laia li va a deixar de mirar amb els mateixos ulls. Han passat els anys i Marc però, a re-après a viure i superar-se, gaudeix al seu treball parlant amb tothom.

Marc és un chic jove, alt i prim, pel que moltes chiques de la seua edat el troben guapo o atractiu. Ell no ho sap, el mirall de fet és tot un repte per a ell. De vegades es veu amb el nas gran, altres amb la cara massa fina, també es veo gros o li costa reconèixer-se, quan es mira es com si hi haguera boira, angoixa, es la sensació temporal de perdre's a si mateix, de notar-se diferent, la seua metgessa li va dir que allò s'anomena despersonalització, l'esquizofrènia no perdona, paraula maleïda que amaga a les converses. Però tampoc necessita sentir-se guapo, ni demostrar res a ningú. Del que ell no es conscient es de que llueix un bell somriure brillant, i sobre tot, te una energia molt bonita. Cal dir que Marc és afable i simpàtic, el només vol ser un chic normal.

En Marc té memòria, no te por, i te plena consciència que la única lluita que es perd es aquella que no es s'allibera. Sap que no pot confiar en els seus sentits i està disposat demostrar a la seua mare, que ho més important en la vida, es continuar somniant i ser feliç.

Comentaris

  • Gracies pels comentaris[Ofensiu]
    DavidGB | 02-04-2022

    Gràcies pels comentaris ! Son tots ben valorats i benvinguits, he preparat dos nous relats de Marc que es publicaran, si la cosa va be i la pagina vol, un darrere de l'altre. El segon té mes contingut científic, el tercer es més humà i amè supose i parla de la vida social de Marc.
    Pretenc tancar la història amb un final clar, un quart relat que encara no he pensat, hehe
    Una salutació

  • En Marc..[Ofensiu]
    Prou bé | 01-04-2022

    ...ja ha fet potser el més dificil : reconèixer i acceptar què j li passa! I amb això és feliç i està content mirant de fer una vida normal encara que, de moment, només a través del treball.
    Molt ben explicat posant-te a la seva pell. Cap dramatisme per a un tema que és punyent en ell mateix!
    Segueix...
    Amb total cordialitat

  • Planteig i desenvolupament.[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-04-2022

    Toques un tema difícil sense excessos retòrics i sense sentimentalisme barat. Trobo que és com s'ha de fer.
    Presentes la vida d'un noi que és una excel·lent persona, potser una mica càndid i tot, però amb desig de superar-se malgrat els seus problemes tan greus. Aquesta superació tampoc és una gran cosa: només aspira a ser una persona normal.
    Un relat ben plantejat i ben desenvolupat.

  • Deixar de costat[Ofensiu]

    Bon dia, DavidGB:

    Ens parles d'un tema tan delicat com és la salut mental des del punt de vista d'un afectat. Els demés no li fan costat i s'aparten d'ell com la Laia que no el mira més amb els mateixos ulls. Això és molt habitual, perquè tenen por i desconfiança.

    M'agrada que el Marc tingui aquests últims somnis i vulgui ser feliç en la vida. S'enfronta a les seues carències i ara té un treball per demostrar que és apte per a moltes coses. Segur que això l'omplirà d'autoestima.

    Revisa algunes paraules ja que hi ha alguns errors ortogràfics: per exemple, els "te" quan són del verb tenir porten accent: té.

    Una forta abraçada i continua escrivint,

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Bon vespre, David.
    Havies marcat aquest relat per participar en el concurs, i creiem que ha estat un error, ja que no respecta la llargada màxima establerta a les bases que han de ser 2000 caràcters comptant els espais en blanc.

    Potser has clicat la pestanya del concurs per error, però si és això et demanem que no utilitzis la pestanya del concurs si no és la teva intenció participar, i si ho era, ja saps que has de retallar una mica el relat i tornar a penjar-lo.

    Gràcies per la teva comprensió.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

    PS
    I si és la teva intenció participar, pensa que també has d'enviar les teves dades al correu del concurs: concursos.arc@gmail.com tal com ho indica en el punt quatre de les bases que les trobaràs a la pàgina d'inici, o en el nostre perfil.
    Moltes gràcies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DavidGB

DavidGB

6 Relats

15 Comentaris

759 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc un jove d'Albacete, la meua major experiència amb la llengua és haver viscut a València ciutat uns pocs anys. Se que sóc encara un principiant practicant, he de dir, però,que m'encanta com sona la llengua, dolça i elegant tanmateix m'agrada com llueix escrita.
Aquestes poden ser de les meues primeres paraules escrites en valencià!
Intente sumar i no restar, des de la trinxera, una salutació.