Cercador
La vida de Marc 3
Un relat de: DavidGB- Compartir:
La vida de Marc 3
Som 3 anys enrere en el temps, Marc es a un pub alternatiu a Barcelona. Son la una de la matinada i es Nit de Cap d'Any. Marc vesteix amb una camisa negre i una corbata a barres negres i blanques. Es amb la seua colla d'amics, el Ferran, el Lluis, el Joan, El Francesc, l'Albert, Pau.
Els seus amics estan interessats en l'art, les audiovisuals, el cinema, la roba, la música, la moda .... També venen amics d'amics i es relacionen amb un grup de chicones dels mateixos gustos.
Pertanyen a l'escena indie de la ciutat, 4 garets al mateix carrer del centre de la ciutat on la gent es coneix. Marc, gaudeix de deberes sobre tot, amb eixa música.
Al fons d'aquell local, el Velouria, es troba una noia solitària, la Laia, Marc encara no la coneix, de fet som al dia al que es van conèixer. Marx la mira, ella llueix un vestit també negre i blanc, i balla d'una manera molt graciosa. Marx la mira, ella, li torna la mirada, esta disposat a apropar-se i finalment, ho fa. Com que Marc no te moltes habilitats socials, es va jugar la part pel tot, volia conèixer a algú interessant, a cara o creu, li pregunta per un autor freudià teòric de la musica.
- Coneixes a Adorno?
-Doncs, clar! M'interessen les seues reflexions sobre el jazz ...
Així començà una conversa que es va estendre bona part de la nit, van parlar de musica, art, lletres, política i dels "mods" del anys 60 Laia també li va comentar alguna cosa sobre la relació entre Beethoven i Napoleó i la melodia "Heroica" que Marc no va acabar d'entendre. Marc també es va adonar de que Laia menyspreava amb cert sigil tot allò que no fora musica clàssica. A mitja conversa, el nostre protagonista es va sentir ridícul i es va acomiadar:
-Be, encantat, a veure si ens veiem per ací. Al final de la nit, tingueren la relativa sort de trobar-se a la porta del local. Marc li van demanar el telèfon i ella se'l va donar.
Viatgem en el temps i ens trobem al present. Marc es a la feina i rep un missatge de whatsapp. Es el seu antic amic Joan que li ha respost. Joan es un modernet amb el pel arrissat, alt i prim com el, treballa a la FNAC a la secció de discs. Joan però, es sobre tot el seu amic d'infantessa.
Marc no tan sols ha recuperat alguns del seus vells amics, els que eren mes importants per el, els que hi falten s'anaren al estranger a viure, com Lluis i l'Albert. Per altra part, el Francesc, es el típic informàtic antisocial i vol dedeicar-se a la programació, amb el pel a lo "Beatle" és admirador de l'escola austríaca d'economia i de la llengua anglesa. Parla amb Marc de política des de perspectives molts diferents. La novia de Francesc, Beatriu, estudia psicologia i a les seus converses amb Marc parlen d'aquesta ciència amb naturalitat. A més ha fet amics nous a la associació de salut mental de la que forma part.
Respecte al seus estudis, Marc ha descobert alguns conceptes nous com l'aprentatge social basat en el càstig i la recompensa, l'aprenentatge per imitació, els baiaxos cognitius i la força aglutinadora de les etiquetes, però també ha descobert la part dolenta d'aquestes ultimes. El es considera liberal, naturalista i catalanista, es a dir, que els problemes li venen de tres en tres. Quan ho diu, la gent li mira de reüll, ningú sap el que vol dir ni ho entén, nomes el, i somriu.
Tot sembla una vida plena per a Marc, encara que te ganes d'enamorar-se i encara no ho ha aconseguit ... Ho aconseguirà?
Som 3 anys enrere en el temps, Marc es a un pub alternatiu a Barcelona. Son la una de la matinada i es Nit de Cap d'Any. Marc vesteix amb una camisa negre i una corbata a barres negres i blanques. Es amb la seua colla d'amics, el Ferran, el Lluis, el Joan, El Francesc, l'Albert, Pau.
Els seus amics estan interessats en l'art, les audiovisuals, el cinema, la roba, la música, la moda .... També venen amics d'amics i es relacionen amb un grup de chicones dels mateixos gustos.
Pertanyen a l'escena indie de la ciutat, 4 garets al mateix carrer del centre de la ciutat on la gent es coneix. Marc, gaudeix de deberes sobre tot, amb eixa música.
Al fons d'aquell local, el Velouria, es troba una noia solitària, la Laia, Marc encara no la coneix, de fet som al dia al que es van conèixer. Marx la mira, ella llueix un vestit també negre i blanc, i balla d'una manera molt graciosa. Marx la mira, ella, li torna la mirada, esta disposat a apropar-se i finalment, ho fa. Com que Marc no te moltes habilitats socials, es va jugar la part pel tot, volia conèixer a algú interessant, a cara o creu, li pregunta per un autor freudià teòric de la musica.
- Coneixes a Adorno?
-Doncs, clar! M'interessen les seues reflexions sobre el jazz ...
Així començà una conversa que es va estendre bona part de la nit, van parlar de musica, art, lletres, política i dels "mods" del anys 60 Laia també li va comentar alguna cosa sobre la relació entre Beethoven i Napoleó i la melodia "Heroica" que Marc no va acabar d'entendre. Marc també es va adonar de que Laia menyspreava amb cert sigil tot allò que no fora musica clàssica. A mitja conversa, el nostre protagonista es va sentir ridícul i es va acomiadar:
-Be, encantat, a veure si ens veiem per ací. Al final de la nit, tingueren la relativa sort de trobar-se a la porta del local. Marc li van demanar el telèfon i ella se'l va donar.
Viatgem en el temps i ens trobem al present. Marc es a la feina i rep un missatge de whatsapp. Es el seu antic amic Joan que li ha respost. Joan es un modernet amb el pel arrissat, alt i prim com el, treballa a la FNAC a la secció de discs. Joan però, es sobre tot el seu amic d'infantessa.
Marc no tan sols ha recuperat alguns del seus vells amics, els que eren mes importants per el, els que hi falten s'anaren al estranger a viure, com Lluis i l'Albert. Per altra part, el Francesc, es el típic informàtic antisocial i vol dedeicar-se a la programació, amb el pel a lo "Beatle" és admirador de l'escola austríaca d'economia i de la llengua anglesa. Parla amb Marc de política des de perspectives molts diferents. La novia de Francesc, Beatriu, estudia psicologia i a les seus converses amb Marc parlen d'aquesta ciència amb naturalitat. A més ha fet amics nous a la associació de salut mental de la que forma part.
Respecte al seus estudis, Marc ha descobert alguns conceptes nous com l'aprentatge social basat en el càstig i la recompensa, l'aprenentatge per imitació, els baiaxos cognitius i la força aglutinadora de les etiquetes, però també ha descobert la part dolenta d'aquestes ultimes. El es considera liberal, naturalista i catalanista, es a dir, que els problemes li venen de tres en tres. Quan ho diu, la gent li mira de reüll, ningú sap el que vol dir ni ho entén, nomes el, i somriu.
Tot sembla una vida plena per a Marc, encara que te ganes d'enamorar-se i encara no ho ha aconseguit ... Ho aconseguirà?
l´Autor
6 Relats
15 Comentaris
1334 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc un jove d'Albacete, la meua major experiència amb la llengua és haver viscut a València ciutat uns pocs anys. Se que sóc encara un principiant practicant, he de dir, però,que m'encanta com sona la llengua, dolça i elegant tanmateix m'agrada com llueix escrita.Aquestes poden ser de les meues primeres paraules escrites en valencià!
Intente sumar i no restar, des de la trinxera, una salutació.