La vida de Marc 4/4 Fi

La vida de Marc 4

Marc es troba amb Francesc i la seua novia Beatriu prenent un cafè a una terrassa. Fa temps que ja Marc no surt de nit, el prefereix fer el que el anomena higiene mental, tornar tard a casa li dona por. Parlen de psicologia.
Marc: Llavors, quines son les causes de la esquizofrenia, també anomenada psicosi?
Beatriu: Realment, no es saben, hi ha factores biològics i ambientals, es a dir, genètics i socials, l'herència es important, així com factors socials com l'ansietat o les drogues.
Marc: Interessat, per que li anomenen la malaltia del terci?
Beatriu: Perquè un terci dels malalts nomes pateixen un brot al llarg de la seua vida i s'estabilitzen, altre terci pateixen diversos brots al llarg de la seua vida i l'últim terci ... be, es el mes perjudicat.

Marc es valent, confia en si mateix, i dona per descomptat que serà del terci millor parat. Es conscient que les qüestions de salut no diferencien de classe social, ni de condició de bellesa, edat, sexe o nacionalitat. Sap que allò que li ha passat no li fa pitjor persona, ni menys intel•ligent ni menys bell. La seua malaltia afecta al 1% de la població mundial. Es minoria entre una minoria. Una mica mes endavant canvien de temàtica i passen a parlar de política.

-Francesc: I tu Marc, perquè et consideres catalanista?
-Marc: Soc catalanista perquè la terra es mor, perquè cal defensar les nostres ciutats i pobles, rius, arbres i muntanyes.

El seu catalanisme traspassa quatre fronteres, de Nord a Sud i de Est a Oest. Avarca de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Es delecta en el cel blau del Roselló, a la Catalunya francesa, i amb l'accent italià dels algueresos a la Barceloneta sarda. El seu catalanisme es perd a les platges del País Valencià, celebra Carnestoltes a Castelló, Falles al Cap i Casal, Fogueres a Alacant. Els seus castells humans arriben fins a Algemesí i xiula amb solemnitat la Moixeranga.
Marc ve espantat el menyspreu que des de els mitjans de comunicació estatals es fa a la seua llengua, una llengua que el s'estima molt. Quan l'escolta cantada li sembla la cosa mes bonica del mon, quan la veu escrita, li rellueix com l'or. Es un entre deu milions.

-Marc: Periodistes i politics sempre disposat a guanyar vots, amb la por a lo desconegut, amb la desconfiança a lo diferent. - diu - Volen posar-se per damunt . El discurs de la xenofòbia de sempre, que en totes les societat cala en certes estrats socials.

També parlen d'amor, Francesc li pregunta:

-Francesc: Per cert, que ha sigut de la Laia?

Marc es toca el cabells, recordar-se de la Laia li posa nerviós. Recorda els seus llavis grans i els seus ulls minant-li fixament mentre es besaven, té eixe record gravat a foc. Venen records de borratxeres de ella en las que va acabar vomitant fins i tot a casa seua a Cadaquès, on guarda amb zel una casa en la que va créixer la seua avia. Allà feren una escapada un cap de setmana. Li venen records de sexe incòmode per al que Marc encara no estava preparat i recorda també com ella li va anar rebutjant poc a poc, fins a que el contacte es va extingir. A les ultimes la Laia no es volia ni prendre's un cafè ni donar un passeig amb el. Erradament el la va visitar a Màlaga, va enllitar-se al seu costat en la nit mes estranya que Marc ha viscut.

Però tot això es passat. Marc s'ha fixat en una noia companya de treball, una treballadora social que es troba fent practiques a la residència. Es diuen hola i adéu i es somriuen, s'atrevirà a dir-li alguna cosa? Com el be sap la vida es canvi i tot té un fi. Potser li esperi una avorrida vida normativa.

Marc sap que res es perfecte, però de la mateixa manera que estima la seua dolça pàtria feria s'estima i s'accepta a si mateix, sap que el patiment es part de la vida. Acaben el cafè i es torna a casa, acompanyat del seu amic Francesc que es també el seu veí. Marc, sempre lleial al seus amics. Aquesta nit descansarà a gust.

Marc, et convida a ser fort, quan diu futur.

Cau el teló
Passen uns segons ...

S'obri el teló

Han passat deu mesos des de que Marc va arribar a treballar a la residència, per la recepció passa Clara, la practicant de Treball Social, una noia alternativa molt polititzada, de fet, porta una samarreta que a Marc li crida l'atenció, diu: "Per la unitat de la llengua i dels Països Catalans, Organització Arran", Marc li va dir que li agradava eixa samarreta i ella va riure, desprès varen parlar de la cançó protesta, del rock català i de política, es l'altra faceta de Marc. Ella milita en aquesta organització i li va convidar a anar a una reunió, el va acceptar. El vol república, ella vol millor que s'alci el poble amb la revolució.

Un temps desprès d'unes quantes assemblees i un concert de Cesk Freixas, ella pensa en anar-hi a València a la vaga general, serà 29 de Setembre de 2010, els sindicats han convocat una vaga contra les mesures d'austeritat i retallades del govern. Allà té clara companys de militància que ha coneguts al congressos i escoles de formació. Se ha de dir que Clara té do de paraula i açò hipnotitza a Marc. Al nostre protagonista aquest viatge li va be, el conec a València al seu professor de l'assignatura Antropologia Social i Cultural, una branca de l'Antropologia molt propera al marxisme. Es coneixen virtualment a traves de les classes de la UNED. El viatge es produeix el dia 28.

És 29 pel matí i Marc i Clara corren junts fins a la Universitat de València al Campus del Tarongers on es troben les facultats de socials, arriben tard. Allà han quedat amb Enric, el professor. Es presenten i comencen a parlar, Enric està convençut amb allò del comunisme primitiu, hi pensa que darrere del capitalisme es troba una natura humana innocent, una sociabilitat primigènia que cal rescatar i que trobarem al futur. Al Paleolític, diu, els mitjans de producció i les ferramentes eren col•lectives, no hi havia excedent econòmic, no hi havia atur, les guerres eren ritualistes i no hi havia tampoc drogues, la societat es trobaria cohesionada sense criminalitat. Marc comparteix aquest sentimentalisme però no esta d'acord amb allò de que les relacions materials determinin la consciència humana, per a el, la clau i la base de tot es el nostre cervell i com aquest ha sigut modelat per l'evolució per selecció natural.

Comença la manifestació, el seu professor va en bicicleta, durant els inicis de la manifestació Marc s'imbueix de la emoció, veient com uns chics intenten tirar un contenidor, el intenta ajudar, ben cert podrien haver sigut policies infiltrats. El professor li mana una mirada reprovadora. Mes tard arriben a Blasco Ibáñez, es fiquen dins d'alguns edificis facultatius, el megàfon li arriba a Clara, qui crida consignes com "Fora les empreses de la universitat!". Paralitzen les classes i es fiquen a algunes d'estes, els líders de les organitzacions sindical donen informació als estudiants en mitings, a les classes d'Economia i de Dret alguns s'oposen.

Surten de la Facultat i fan una Assemblea a la porta d'aquesta per decidir fins a on aniran. Mentrestant, uns anarquistes prenen foc a un contenidor en mig de la Avinguda Blasco Ibañez, la gent es posa en alerta, hi ha tensió. Als dos minuts, s'escolten les sirenes d'uns furgons policials, aquest aturen i baixen els antiavalots, el campus es converteix en una ratera. El professor desapareix muntat en la seua bicicleta i Laia surt corrent creuant l'avinguda, rodejant els furgons, Es perillós atès que els cotxes passen molt ràpid. Marc no sap que fer però segueix a la Laia uns metros darrere. Finament arriben a porta d'un edifici de la Universitat al altre costat de vorera on hi ha dos antiavalots que guarden la porta. Els policies han arribat abans que ells. Clara, carismàtica davant dels passejants, crida: "La polícia vol agredir als estudiants! Rita apunta, Peralta carrega!" Marc li respon: "Corre!" Un dels policies diu: "Veniu ací, no vos anem a pegar". Carrer amunt, son perseguits pels dos antiavalots, però no sabem perquè el nostres protagonistes foren mes ràpids, potser per tot el pes de l'escut, la porra, l'armilla, etc. Arriben al rectorat i es resguarden dintre, per la autonomia legal de les universitat la policia no pot passar a dins. Marc i Laia estan exhausts, nerviosos amb la respiració accelerada, s'acaricien, riuen, i finalment, es besen.

Tot torna a començar.

Fi !!!