La vida de Marc 2

Un relat de: DavidGB
La vida de Marc 2

Han passat uns mesos i Marc es a la seua habitació. La llum tènue d'un flexo i un globus terraqui li acompanyen. Es troba amb la porta tancada i tranquil. El, es troba llegint un exemplar de l'origen de l'home, de Carles Darwin. Marc es troba en segon de carrera a distància, te vint-i-tres anys, i acaba de descobrir a aquest autor. Està fascinat per les seues teories, la evolució per selecció natural i la seua aplicació a l'esser humà. Marc ha descobert que tot el que es troba a la natura es fruit de forces com la selecció sexual, es a dir, la lliure determinació d'essers vius per decidir amb qui reproduir-se i quant fills tenir. Les decisions de depredació també son determinants, qui es menja a qui, com el lleó i la gasela. Es com el ying i el yang, la vida i la mort. Mitjançant la reproducció sexual Marc entén la permanència, per a explicar el canvi, Marc ha de tenir en compte les mutacions genètiques aleatòries, que es produeixen amb aquesta. L'estadística i la repetició de fenòmens biològics fa la resta. Tot es repeteix a la natura, fins i tot el canvi. A Marc aquesta teoria li tranquil•litza molt, al cap i a la fi, no fan falta grans dissenyadors ni intel•ligències sobrenaturals. A més, no estem condemnats a cap futur per ninguna influència estranya, simplement, som, i serem el que vulguem ser.
Marc es un optimista del progrés, però no es cap càndid ni un personatge panglossià ni creu que vivim en el millor dels millores dels mons possibles. El es conscient de que la majoria d'estats sorgits a partir de la revolució neolítica, aquella a la que es va descobrir l'agricultura, han sigut dictadures teocràtiques. Pensa que cal tenir perspectiva històrica: "9.000-12.000 anys en termes bibliològics no ser res!" hi pensa. El sap que les idees de simpatia per l'esser humà han anat creixent, així com el racionalisme i el seu producte, la ciència. La democràcia s'ha generalitzat, cada vegada hi ha menys guerres, l'esperança de vida així com la seua qualitat, creix.

Marc, ha anat fa poc, a la metgessa, amb qui te molta complicitat, i aquesta li ha dit que pot anar deixant la medicació, el fàrmac que el pren té un nom insultant per a la seua autoestima: antipsicotics. Marc ha sigut mot de sensible a ells, i des de el principi per si fora poc es va notar els efectes secundaris. La mà li tremolava de la qual cosa se va adonar la Laia quan se l'agafava al cinema, va guanyar pes, a vegades es trobava mes cansat de lo habitual i fins i tot, també li afectava al somni, tenia malsons. Marc, mai ha estat a gust amb aquest fàrmac però es pren la medicació cada matinada amb religiositat malgrat que doni la batalla al metge o a la seua casa per que se la treguin. Es rebel•la, es orgullós. D'ací a un mes, quan els seus efectes hagen acabat, Marc brindarà amb una petita copa de cava català a casa seua.

Pel que fa a la Laia, dir que aquesta era una chica pianista. La seua noia era andalusa però nascuda a Catalunya, va tornar a la terra del seus avis, a Malaga, ha estudiar la carrera de piano al conservatori superior. Laia era una chica sensible i solitària, amb ulls grans i una preciosa veu. Ja no tornarà.

En la vida de Marc no tot es fàcil, s'ha guanyat una reputació al seu treball, arriba cansat a casa sense ganes d'estudiar, també li agrada passejar, la musica, o veure alguna sèrie amb els seus pares. Busca gent nova i fer algun amic. Qui sap si hi ha pròxim capítol al que ha aparegut alguna chicona nova o bé, una bona colla.

Guanyarà !!!

Comentaris

  • Fent camí[Ofensiu]
    Prou bé | 04-04-2022

    Camí d'acceptacio i superació amb un puntet de rebel·lia! Molt bé! Segueix!
    Amb total cordialitat.

    p.s. potser ja el coneixes, però a mi me'l van aconsellar i és molt útil i fàcil d'emprar. És un corrector "languagetool.org/ca". Sense que hagis de perdre els modismes de la teua llengua, només per a errors ortogràfics.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de DavidGB

DavidGB

6 Relats

15 Comentaris

1320 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc un jove d'Albacete, la meua major experiència amb la llengua és haver viscut a València ciutat uns pocs anys. Se que sóc encara un principiant practicant, he de dir, però,que m'encanta com sona la llengua, dolça i elegant tanmateix m'agrada com llueix escrita.
Aquestes poden ser de les meues primeres paraules escrites en valencià!
Intente sumar i no restar, des de la trinxera, una salutació.