Potser algun dia

Potser algún dia,
Em cansarà la pluja,
I el tacte fred del metall,
Ja no em farà estrimir com fins ara.
Potser algún dia,
Ja no sabré dialogar amb mi mateix,
I conéixer tots els secrets i racóns,
Que componen la meva ment.
Potser algún dia,
Trobaré una rosa de cent fulles,
Tacades de sang i passió,
Amb la que et podré deleitar,
Com a regal d'amor.
Potser algún dia,
Jo podré abastar el cel,
I tota la inmensitat que suposa,
I imperturbable,
Podré tocar les estrelles.
Potser algún dia,
L'espuma del mar esquitxarà,
El meu rostre,
I senitré la sal,
Sobre la meva pell.
Potser algún dia,
El sol coronarà la duna daurada,
I no hi haurà ningú que pateixi,
Ni tampoc pobresa,.
I podré estar amb la meva terra estimada.
Potser algún dia,
Em despertaré un matí,
I no hi haurà maldad,
Ni obscuritat,
I no ens tindrem que amagar,
De res ni ningú.
Potser algún dia,
El món será millor,
I tots podrem viure amb amor,
Alçant les mans cap al cel,
Agraïnt al nostre Senyor.
Potser algún dia,
El món canviará.