Pot ser

I ara només tracto d'oblidar el que em va unir a tu...Mirant a la lluna...ella em va donar l'esquena, com tu la teva...no vaig saber què fer i només vaig fer trossos la meva ànima per complet...Buscant un consol desesperadament...algú a qui abraçar i plorar.
Intento creure que només vas ser i que ara no ho ets...però el meu cor no pensa igual...no se que fer per oblidar-te. M'allunyo de tu, i contra més ho faig més aprop estàs...Cada paraula, cada lloc, cada moment...massa records m'uneixen a tu...
Potser demà tot canviarà...No!Quina bogeria! si ja fa mesos que les coses estan així...per què canviarien ara?si no ho han fet abans?perquè canviaria cap a bé?
He estat esperant molts des a que la sort es possés de la meva part...però un altre cop em va abandonar en aquest joc de la vida...en el que el guanyador...es aquell que sobreviu a tots els cops que ella et dona.
Jo vaig perdre...perquè aquest es un cop que mai podré superar...
Diuen que si una porta es tanca se n'obre una altra més gran i mes bonica...però potser aquesta porta mai se't tancarà.